Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Vincent Willem van Gogh (Zundert, 30 de marz del 1853Auvers-sur-Oise, 29 de lüj del 1890) a l'era un pitur postimpressionista ulandes.[1] L'ha pitüraa pressapoch 900 quader (27 uturitrat) e püssee de mila dissegn. Un geni ma poch nient recugnussüü in vita (inscambi d'incö, che i sò quader hinn vendüü per un frach de danee), al s'era furmaa cun l'esempi del realism di paesagg del Barbizon e del messagg etigh e sucial del Jean-François Millet. Dopu l'esperienza de l'Impressiunism, l'ha aderii a una cunceziun rumantiga de l'art, indue che l'imagin de la pitüra e la cuscenza de l'artista, l'art e l'esistenza, se mes'cen. Inscì, l'inflüenza övra del Van Gogh l'ha miss la bas de l'Espressiunism.

Uturitrat del Vincent van Gogh

La figüra centrala de la sò vita a l'era el sò fredel Theo, che ghe mandava leter e ghe dava un vüt finanziari. El raport intra de lur a l'è ducümentaa in di tant leter che s'hinn scriüü.

Referenz Modifega

  1. Rewald, John. Post-Impressionism: From van Gogh to Gauguin, Secker & Warburg, 1978. ISBN 0-436-41151-2