Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Ælle (o Aelle, o Ella), l'è (o el sarès) stat el prim rè del Sussex, regiù de l'Inghiltèra meridiunàla, a pàrter de l'an 477 enfìna a fórse 'l 514. Le 'nformasiù a mèret de chèsto personàgio i è isé màgre che la sò ezistènsa stèsa la pöl mìa éser pröàda con sigürèsa.

A stà a la Crònaca anglo-sàsona, Ælle e tré dei sò fiöi, partìcc del continènt, i sarès sbarcàcc Gran Bretagna de le bànde del promontóre de Selsey Bill e i g'harès afrontàt i abitàncc locài (i Brétoni antìch). Endel 491, i g'harès riportàt 'na vitòria emportànta endèl sit del vilàgio che al dé d'encö l'è ciamàt Pevensey, che gh'è costàt divèrsi mórcc ai difensùr e fat scapà i póch scampàcc. Semài che i facc riportàcc de la tradisiù i è mìa verificàbii, i topònim del Sussex i demóstra en maniéra ciàra che la regiù la g'ha patìt 'na colonizasiù estéza e de data antìca de la part dei Sàsoni, che 'l confermarès l'edèa che se tratarès de giöna de le sò prìma cunquìste.

Ælle l'è, a stà al crunìsta Béda el Veneràbil (sècol VIII), el prim rè a ìga ezercitàt l'«imperium» — cioè el potére feüdàl — sö i óter régn anglo-sàsoni endel sud de l'Humber. Endèla Crònaca anglo-sàsona, cumpunìda presapóch quàter sècoi dòpo de lü, Ælle l'è definìt come 'l prim bretwalda, o «signùr de Bretagna»; ma gh'è negót che pröa che 'l g'hape portàt chèsto tìtol a l'época. El dé de la mórt de Ælle le mìa cunusìt, isé come chi che 'l pöde éser stat el sò söcesùr a la guìda dei Sàsoni del Sud.