Pagina principala

Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 73 792 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

L'uspedàl da Crèma
L'Uspedal nóf da Crèma (an itàlià: Ospedale Maggiore) l'è 'l püsé 'mpurtànt presìde sanitàre da la cità.

Al dùdes da giögn dal 1351 an da la butìga da pàgn che la 'partenìa a Giàcom Osio, che l'éra viźì a la piàsa dal Dòm, i sa truàa quatòrdes persùne che le sa ciamàa (isé l'è scriìt sö le carte da chi témp là): Ziliolus Bellavista, Carnevalus Ceriolus, Lantelmus Draco, Marchinus Mandula, Jacobus Morantonus, Jacobus De Oxio, Pavarolus Pavanus, Ruggerinus De Pergamo, Guglielmus De Roberga, Lantel.s De Rovate, Albertinus Codelotus Turtae, Rajnaldus De Vairano e Petrus De Vicomercate,

Ansèma a lur i gh'éra pò i nudàr Giuàn Da Vairà e Giuachì Civèrch e i testimòne Giàcom Castèl, Puźino Vimercàt e Gabriél Tèrni.

Chèste persùne i cumpràa 'n tòch da teré 'n dal Borgo San Piero che l'éra da vü che al sa ciamàa Pusino De Brexhana e da sò fiól Bartolino.

(Innanz)

Te 'l savevet che ...

L'HTML Form Protocol Attack, ciamad anca cross-protocol scripting, a l'è un sistema de atach informategh descovert in del 2001 del Jochen Topf, part di exploit inter-protocoll, che 'l permet de doperà un comun browser per contatà di servizzi che doperen di protocoi fondad in sul test pian ASCII, compagn de SMTP, NNTP, POP3, IMAP o IRC, roba che la podaria permeter de schivà di protezzion compagne di firewall che permeten no ai utent de foeura de doperà di servizzi. Di alter esempi, vist intorna al 2016, parlen de doperàll per robà di informazzion de Memcached e Redis, insema a 'n DNS rebinding.

HTTP a l'è un protocoll che 'l dopera el test pian, se donca el se manda un browser web in su 'n alter servizzi che doperen anca lor di protocoi a test pian a l'è possibel comunegà, anca se i do server se intendarann minga, desgià che doperen di comand diferent.

A bon cunt, per HTTP una risposta senza header a l'è considerada HTTP/0.9, standard pussee antigh e fad per fonzionà in sul telnet con comand de domà una riga.

A doperà un form con la codifega multipart/form-data, a l'è possibel mandà di dacc partid de linie noeuve, dacc che poden vesser vist de 'n alter server 'me di istruzzion, intant che i codes standard HTTP sarann ignorad.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Waray, Basch, Bass azer, Minangkabau, Tamil, Latin, Asturian, Ladin dolomitegh, Marathi, Ocitan

Un proverbi a cas

"Al temp di castegn ol cul no 'l gh'ha ritegn"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?


Lengua