Pagina principala
|
![]() Vox ind la vedrina![]() I Bagg (anca de Bagg, da Baggio in italian) inn stad una familia nobil milanesa, el che nom l'è ligad a quell del borgh omonem. I Bagg hann jutad a fà de Bagg un center important di so temp, e gh'heven la soa sed al Palaziett, in del center de Bagg e arent a la Gesa Veggia, fada su per volontà del Papa Lissander II, cont una soa generosa donazzion. El prim member de la familia cognossud a l'è el Tazon de Bagg, despess reportad 'me "Badaglo", che 'l gh'ha havud 'me fioeul l'Arioland, che 'l gh'ha havud trii fioeui, l'Adelard, el Tazon e l'Anselmo, che hann dad origin ai vari ram de la familia. Del fioeul Adelard el gh'ha havud origin el ram capitaneal de Bagg. Del fioeul Tazon, inveci, el gh'ha havud origin el ram "de civitas Mediolani", pussee dent a la politega urbana e quell che 'l gh'ha havud i Sant. De l'Anselmo, inveci, l'è vegnud foeura el ram de Vignaa, che però l'è andad no inanz desgià che l'è restad senza ered. In del 875 inn reportad 'me proprietari de la Gesa de San Giovann ai Quater Facc, a l'epoca ancamò cont di carateristegh de tempi pagan. Se pensa che gh'habien havud sucess in del cresser in la società milanesa in la rivoeulta contra el vescov Landolf de Carchen, el che pader, che 'l governava 'me un tirann in su la cità, el saria stad mazzad propi del Tazon o de 'n so serv. El Tazon l'era, tra l'alter, ligad propi tant a la Basilega de Sant Ambroeus. El prim ducument che 'l revarda i possediment di Bagg in Bagg l'è del 967, ma a l'è probabel che gh'habien havud poder sgiamò de temp prima. (Innanz)
![]() A l' savivet qe ...![]() El Pietro Cociancich (italianizad in Pietro Canziani; Umag, 7 de marz 1884 - Castelfranch, 17 de setember 1944) a l'è stad un anarchegh italian, che l'ha combatud insema ai republegan in la guerra civil spagneoula e l'ha tolt part anca a la lota contra el fassism italian. El Cociancich el nass a Umag, cità de l'Istria che al temp la partegniva a l'Imperi d'Austria, fioeul de l'Antonio e de la Maria Vouk. Legnamer de profession, el se svesina de sgiovin al moviment anarchegh e ghe va dent ai moviment triestin, ben sorveliad di polee asburgegh. El va soldad in la Gran Guerra, indova che l'è mariner de la Marina austriega. Quand che la soa banda la passa al Regn d'Italia el se troeuva a lotà contra i fassista, per esempi cont el difender la Cambra del Lavorà de Triest: i squadrasce negher ghe brusarànn la cà per quella reson chi.
![]() Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
![]() Un proverbe a cas
"M'è lassar indar jo l'aigua del Sere" |
![]() Ocio!
![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
![]() Una vox de scriver
![]() Cossa s'pœl far?
|