Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

L'assede de Lissandria l'è stait un fait bellig dei guerre intra la Liga Lombarda e l'imperador Federig Barbarossa, combatid intra 'l 1174 e 'l 1175.

Miniadura de l'assede

Ol contest Modifega

La citaa l'era staita fondada ind el 1168 da la Liga, con l'union de do pais ind i do bande del fium Tanar, e ciamada insé in onor de papa Lissander III, sostegnidor de la Liga.

L'era una azion de sfida a l'autoritaa imperiala, l'unega con la facoltaa de fondar dei citaa nœve. Donca, quand qe l'imperator l'è tornad in Lombardia per regolar i cœnts con i ribei, Lissandria l'è vun dei so obietiv. Al so rivar, i abitants (8000 a l'epoga) i saress desponibei a recognosser la so autoritaa, ma i alleads del Barbarossa, come 'l Marqes del Montferrad e la citaa de Pavia, i 'l convenç a bœtar-la jo.

Intratant, i riva in citaa dei soldads piaxentin e milanes de rinforz, qe i porta ol numer dei difensor a circa 3000, guidads dal podestaa bressan Rodolf Concesi e dal comandant piaxentin Anselm Medico.

L'assede Modifega

De la fin del setember del 1174 l'imperator al met ol bloc a la citaa, qe la resist a l'invern prope rijid de qell ann e ai tentativ de penetrar i mure. La duminega dei Oliv del l'ann dopo (6 avril 1175), i trupe imperiale i prova a entrar in citaa grazie a una galleria soterania, ma i è descovride e fermade dai difensor.

A qest pont, segond la lejenda, un tal Gaglaudo Aulaci al g'havress havud una idea: al far maiar una sfraca de forment a la so vaca, per po portar-la denants a l'imperador. Allora al la fa sventrar, e grazie a la vesta de la so pança impienida, al conveç ol Barbarossa qe Lissandria la g'ha anc'mò insé tante proveste da dar de maiar ai animai (in realtaa i era quase finide).

De sigur Federig, perdide i speranze de conquistar la citaa, al tira vià l'assede ol 13 de avril.

Conseguenze Modifega

L'assede l'è stait una perdida de temp per l'imperator, senza qe al ga sies rivad a ciapar ol controll de la citaa, situada ind un pont stratejig.

Bibliografia Modifega