Calendula officinalis
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
Calendula officinalis, l'è 'na spéce de piànte erbàcee che fà part de la famìa botànica de le Asteraceae.
Calendula officinalis | ||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Calendula officinalis en Franz Eugen Köhler, 1897
| ||||||||||||||||||||
Classifigazion sientífiga | ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
Nomm binomial | ||||||||||||||||||||
Calendula officinalis L. |
Descrisiù
ModifegaL'è 'na piànta erbàcea aromàtica, anöàla o perène, lignùza apéna a la bàze. El gamp de 20 a 55 ghèi de altèsa, el pöl restà 'mpé drit o ìga 'n portamènt piö prostràt. L'è ramificàt e de sòlet el g'ha fòie 'nfìn sö 'nsìma. Le fòie, de 7÷14 x 1÷4 ghèi, i è altèrne, sèmpe, oblónghe-lanceolàde, stretamènte obovàde, oblónghe o spatulàde. I fiùr i è ligulàcc e zàlcc, condena fiuridüra che düra töt l'an. I fiùr i se sèra de nòt e i se dèrf del dé. Le 'nfiurescènse i è a capulì de 3÷5 ghèi, de culùr zalt quàze aràncio. I fröcc i è dei achèni 'ncürvàcc, che g'ha quàze töcc 'na àla membranùza sö la schéna o alète dorsài alternàde a dèle ótre piö cürte cimbifórmi. L'udùr dei fiùr l'è catìf e 'l sò saùr l'è amàr.
Se la dopèra come piànta ornamentàla e de sècoi come piànta uficinàla per vìa de le sò qualità terapèutiche.
Proprietà uficinàle
ModifegaL'è dopràda per aplicasiù estèrne en fùrma de enfuziù, tintüre e pomàte per el tratamènt de le 'nfiamasiù de la pèl e de le mucóze, ferìde e procès de cicatrizasiù, bòte, brofèi, eritémi e dermatìti.
Endèla tradisiù popolàr se la dopèra per üzo intèrno per el tratamènt de l'amenorèa, de la dismenorèa, de la gastrìte, distürbi del tübo digerènt, ùlcere gastro-duodenài, colecisti, angiocolìti cròniche, distürbi del fégato e mal de có, ma töcc chèsti üzi i g'ha mìa 'na bàze scentìfica consolidàda.
Sinònim
Modifega- Calendula aurantiaca Kotschy ex Boiss.
- Calendula eriocarpa DC.
- Calendula hydruntina (Fiori) Lanza
- Calendula officinalis var. prolifera Hort.
- Calendula prolifera Hort. ex Steud.
- Calendula × santamariae Font Quer
- Calendula sinuata var. aurantiaca (Klotzsch ex Boiss.) Boiss.
- Caltha officinalis (L.) Moench[1]
Bibliografìa
Modifega- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Davidse, G., M. Sousa-Peña, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (editores generales) 2012. Asteraceae. Fl. Mesoamer. 5(2): ined.
- Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
- Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
- Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
- Li, H., T. Liu, T. Huang, T. Koyama & C. E. DeVol. 1979. Vascular Plants. Volume 6: 665 pp. In Fl. Taiwan. Epoch Publishing Co., Ltd., Taipei.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.