Carlo Azeglio Ciampi

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt Orientàl, ortograféa unificàda Lombard oriental
Carlo Azeglio Ciampi
Ciampi ritratto.jpg
L'ex presidènt italià
Carlo Azeglio Ciampi

Flag of the President of Italy.svg
President de la Republega Italiana
Ol durar del mandad 18 de màgg del 1999 –
15 de màgg del 2006
Prim minister Massimo D'Alema
Giuliano Amato
Silvio Berlusconi

Guernadùr d'la Banca d'Italia
Ol durar del mandad 11 de ottober del 1979 –
29 d'aprìl del 1993

Flag of the Prime Minister of Italy.svg
President del Consili di Minister
Ol durar del mandad 29 d'aprìl del 1993 –
11 de màgg del 1994

Informazion jenerale
Partid politeg Independent
Titol de studi Giurisprudenza
Lettere Moderne
Firma Firma de Carlo Azeglio Ciampi

Carlo Azeglio Ciampi (Livorno, 9 de dezèmber del 1920 - Roma, 16 de setember del 2016) l'è stat 'n ecunumìsta e pulìtich italià. L'è el décimo presidènt de la Repüblica, en càrica del 18 de màgio del 1999 al 10 de màgio del 2006.

Endèl utùer del 1979 l'è stat numinàt Goernadùr de la Banca d'Italia e Presidènt de l'Ufìcio Italià dei Càmbe, puzisiù che 'l g'ha ricuprìt enfìna al 1993.

Endèl més de bril del 1993 e 'nfìna al més de màgio del 1994, l'è stat Presidènt del Consiglio d'en goèrno tècnich governo de tranzisiù, el prim Presidènt del Consiglio mìa parlamentàr de la stória de la Repüblica.

Dòpo l'esperiènsa de càpo del goèrno, el g'ha ricuprìt apò a l'encàrech de Minìster del Tezòro (del més de bril del 1996 enfìna al més de màgio del 1999) coi goèrni Prodi I e D'Alema I. En chèsto perìiodo el s'è doperàt per contègner el dèber püblic italià (che l'ìa riàt a leèi enòrmi) en vìsta de l'entràda endèl àrea che sotastà al tratàt de Maastricht e de l'entràda de l'Itàlia endèla monéda ünica europèa. El g'ha apò ambiàt là 'l procès de risanamènt de l'aziènda de le Pòste Italiàne.

Ai 13 de màgio del 1999 l'è stàt iligìt a Presidènt de la Repüblica Italiàna, a la prìma votasiù, condèna magiorànsa bèla làrga (707 vóti sö 1010).

Carlo Azeglio Ciampi e Giovanni Paolo II (2002)

El faseva part del cuurdinamènt nasiunàl del Partìt Democràtich.