Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.



La Chrysomela populi ciamàda ach Melosoma populi l’è ün insèt de la famèa di coleòpter che cóme ‘l dis ol nòm ‘l se ‘l tróa de sólet sö i populus, cioè i àlbere, e piö de rar sö i sàles; chèsto insèt se ‘l tróa in Eüròpa e in Àsia.

Chrysomela populi
La Chrysomela populi
La Chrysomela populi
Classifigazion sientífiga
Regn: Animalia
Division: Arthropoda
Clas: Insecta
Ùrden: Coleoptera
Famìa: Chrysomelidae
Zèner: Chrysomela
Spéce: C.populi
Nomm binomial
Chrysomela populi
Lin
Sinonim

Melosoma populi (Stephens, 1834)

Cóme l’è fàcia

Modifega
 
La càmola

I öf i è de culùr zaldì – naràns, redundècc – islongàcc e i è tacài vià sóta i fòie di àlbere.

La càmola l’è nìgra quàndo la nas, pò la diènta biànca col có, i zàmfe e i töbèrcoi nìgher.

La pùpa l’è biànca con di smàgie nìgre che i regórda chèle de la càmola.

L’insèt marüt l’è grant ü ghèl o póch de piö, col có, i antène, i zàmfe e ‘l pronòto nìgher, menimà i élitre i è róse – bordò, bèle löstre e redùnde.

La éta

Modifega

L’insèt marüt ‘l pàsa ‘l invèren in del teré o scundìt tra i fòie sèche fìna che la rìa la primaéra, alùra ‘l tùrna sö sö i fòie e ’l tàca de nöf a mangiàle per crès amò e ès prónt per rasàs sö.

I fémne i mèt i öf in ròs de 30 – 40 e i à tàca sóta i fòie. De sólet i fà i öf impó a la ólta, isé che, de manimà che i öf i se dèrf e i càmole i crès, s’pöl vèt a l’istès tép töcc i stàde de la éta de chèsto insèt. I öf i stà ‘n incübasiù per 1 o 2 setimàne a segónda de cóme 'l và ‘l tép, a i càmole i ghe ocór tra i 3 e i 4 setimàne per crès e apéna i è marüde cóme càmole i se tàca vià per la cùa a i fòie e i se ‘mpùpa per öna setimàna o póch de piö.

Dòpo la prìma generasiù, ghe n’è öna segónda che la crès in del estàt e che la darà i sò insècc marücc a setèmber e pò la pöl èsga ach öna tèrsa generasiù, se ‘l tép l’è bù, ma de sólet i càmole de chèsta generasiù, suradetöt i öltime, i ghe rià mia a dientà marüde e impupàs e i và a la malùra.

L’insèt marüt e la càmola, töi dù i màia i fòie, ma i fà mia di gran dagn fò che sö i àlbere piö zùene, chèle de vivàio, menimà sö i piànte cresìde i dà mia fastöde.

Bibliografèa

Modifega

Pollini Aldo, 2002, Manuale di entomologia applicata, Edagricole, Bologna.

Óter progècc

Modifega
 
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: