Chrysomela populi
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
La Chrysomela populi ciamàda ach Melosoma populi l’è ün insèt de la famèa di coleòpter che cóme ‘l dis ol nòm ‘l se ‘l tróa de sólet sö i populus, cioè i àlbere, e piö de rar sö i sàles; chèsto insèt se ‘l tróa in Eüròpa e in Àsia.
Chrysomela populi | ||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
La Chrysomela populi
| ||||||||||||||
Classifigazion sientífiga | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Nomm binomial | ||||||||||||||
Chrysomela populi Lin | ||||||||||||||
Sinonim | ||||||||||||||
Melosoma populi (Stephens, 1834) |
Cóme l’è fàcia
ModifegaI öf i è de culùr zaldì – naràns, redundècc – islongàcc e i è tacài vià sóta i fòie di àlbere.
La càmola l’è nìgra quàndo la nas, pò la diènta biànca col có, i zàmfe e i töbèrcoi nìgher.
La pùpa l’è biànca con di smàgie nìgre che i regórda chèle de la càmola.
L’insèt marüt l’è grant ü ghèl o póch de piö, col có, i antène, i zàmfe e ‘l pronòto nìgher, menimà i élitre i è róse – bordò, bèle löstre e redùnde.
La éta
ModifegaL’insèt marüt ‘l pàsa ‘l invèren in del teré o scundìt tra i fòie sèche fìna che la rìa la primaéra, alùra ‘l tùrna sö sö i fòie e ’l tàca de nöf a mangiàle per crès amò e ès prónt per rasàs sö.
I fémne i mèt i öf in ròs de 30 – 40 e i à tàca sóta i fòie. De sólet i fà i öf impó a la ólta, isé che, de manimà che i öf i se dèrf e i càmole i crès, s’pöl vèt a l’istès tép töcc i stàde de la éta de chèsto insèt. I öf i stà ‘n incübasiù per 1 o 2 setimàne a segónda de cóme 'l và ‘l tép, a i càmole i ghe ocór tra i 3 e i 4 setimàne per crès e apéna i è marüde cóme càmole i se tàca vià per la cùa a i fòie e i se ‘mpùpa per öna setimàna o póch de piö.
Dòpo la prìma generasiù, ghe n’è öna segónda che la crès in del estàt e che la darà i sò insècc marücc a setèmber e pò la pöl èsga ach öna tèrsa generasiù, se ‘l tép l’è bù, ma de sólet i càmole de chèsta generasiù, suradetöt i öltime, i ghe rià mia a dientà marüde e impupàs e i và a la malùra.
I dagn
ModifegaL’insèt marüt e la càmola, töi dù i màia i fòie, ma i fà mia di gran dagn fò che sö i àlbere piö zùene, chèle de vivàio, menimà sö i piànte cresìde i dà mia fastöde.
Bibliografèa
ModifegaPollini Aldo, 2002, Manuale di entomologia applicata, Edagricole, Bologna.