Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

La contea de Bergem l'è staita un'entitaa aministrativa de l'Imper Carolinj, creada ind el 774.

L'incoronazion del Carl Magn

Storia Modifega

Cond la fraca del Desideri e la conquista de Pavia, ol Carl Magn al deventa Gratia Dei Rex Francorum et Langobardorum et Patricius Romanorum. Donca ol Regn Lombard l'è miga desligad, ma a'l post dei ducats e dei gastaldats ol nœv sovran al met dei conts franc, ma i tegn la so fonzion i sculdahis, i decanus e i saltarius.[1] Bergem, qe dop de vesser staita un ducad l'era staita riduxida a gastaldat ind el 702, l'è faita contea.[1] Cond la conquista franca i riva anc un grand numer de colon transalpin, ma la vegia aristocrazia lombarda la resta a'l so post: fina a'l XI secol, la plu part dei padron de terra i è de descendenza lombarda, e insema ai vescov de la citaa i segue anc'mò ol dreit lombard.[1]

Lesta dei conts Modifega

G'è poqe informazion in sui conts de Bergem. Qests qé i è qei dei quai a'm g'ha dei fonts segure:

Ol sucessor de Supon a l'è Gisalbert, ol prim dei Gisalbertin, qe 'l diciarava de seguir la lej lombarda.

Bibliografia Modifega

  • (IT) Belotti B. Storia di Bergamo e dei Bergamaschi. Bergamo, Bolis, 1989. SBN LO10072984
  • (IT) Cessi R. Bergamo medioevale. Atti Ist. veneto Sci. Lett. Ar., 1944.
  • (IT) Delogu P. L'istituzione comitale nell'Italia carolingia. BISI, 1968.
  • (IT) Jarnut J. Bergamo 568-1098. Archivio Bergamasco, 1980. SBN MIL0010412.
  • (IT) Odazio, E. I conti del comitato bergomense e le loro diramazioni nei secoli X-XIII. Bergomum, 1934.

Riferiments Modifega

  1. 1,0 1,1 1,2 (IT) Bergamo e il Ducato Longobardo dalle fonti scritte alle testimonianze archeologiche
  2. (IT) Dalla Battaglia di Ostia alla caduta dell’Emirato di Bari (849-871)