Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

Costantinopel o Costantinopol (in latin Constantinopolis, in grec antig Κωνσταντινούπολις, in grec modern Κωνσταντινούπολη, in turc otoman قسطنطینیه, in armen Կոստանդնուպոլիս) l'è staita capitala de l'Imper Roman e, despò de la so spartizion, de l'Imper Roman d'Orient. La g'ha ol nom del so fondador, l'imperador Costantin ol Grand.

Pianta de la citaa

Storia Modifega

La citaa l'è staita fondada de l'imperador Costantin ind el 330 sul sit de l'antiga Bizanzi, per vesser la nœva capitala de l'Imper. Ind i agn la s'è slargada semper plussee, fina a quand l'è stait necessare far su una nœva cerca de mure, inscambe de qelle vegie del Costantin; ol lavorar l'è inviad de l'Imperador Teodosi II e i sarà finide ind el 413. I protejerà la citaa per plu de mella agn, e i sarà superade domà do volte: la prima, dei croxads ind el 1204 (qe però i passa de la banda del Corn d'Or, a travers i mure maritime) e dei Otoman ind el 1453, ann de la toma de la citaa de de l'Imper.

Despò de la conquista croxada la citaa la sarà capitala per una qualc agn (1204-1261) fina a la so reconquista (faita de l'Imper de Nicea).

Ind el 1453 la deventa capitala de l'Imper Otoman (e la comença a vesser ciamada anca Istanbul), fina a la fin de la prima guerra mondiala. Sota i nœv dominador l'è renœvada, despò del declin de l'ultem period bizantin (e i distruzion de l'ultem assede); la plu part dei ciexe i è trasformade in mosqee, infina la plu granda, Hagia Sophia.

Cond el rivar de la republega turca, la capitala l'è spostada a Ankara, e ind el 1930 l'Atatürk al lasserà domà ol nom Istanbul.

Riferiments Modifega