Dableiber

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.

Dableiber l’è öna paròla todèsca che la öl dì chèl che ‘l rèsta ché dal todèsch da cioè ché e dal vèrb bleiben che l’è restà. Chèsto nòm l’è stài dovràt al tép di Opsiù per ciamà chèi che i éra decidìt de restà in Süd Tiról e de ‘ndà mia ‘n Germània. De fati co la Convensiù de Berlì del 23 de zögn del 1939 ol Mussolini e ’l Hitler i éra decidìt che i Südtirolés de lèngua todèsca e làdina, ma ach i todèsch de la Al Canàl e i ladì de Cortìna e del Fodom, i gh’éra de catà fò se restà todèsch e ladì, ma ‘ndà ‘n Germània o se restà in del sò paìs ma dientà italià e fas italinizà.

Chèi che i à decidìt de restà i è staì ciamàcc Dableiber, ma ach Walschen, öna manéra ofensiva tirolesa de ciamà i italià, fedéi a la Heimat e ‘nfìna traditùr, chèi che i éra decìdit de ‘ndà vià i éra suernominàcc Deutsch, cioè todèsch, Optanten", ma ach emigràncc e nazìsti.

I nömer sö quànce i à optàt per la Germània e quance per restà e fàs italinizà i è mia precìs, isé i opsiù per la Germània i è stàcie stimàde tra i 180 e i 185 méla e chèle per restà in de la Heimàt i sarès stàcie tra i 80 e i 82 méla segónd i nömer italià, menimà segónt i stìme todèsche i optàncc per la Germània i sarès istàcc 195.000 e adóma 22.000 i óter. Gh’è de dì che chès-ce nömer i è stài calcolàcc in momèncc diferèncc e chèsto ‘l ispiéga almànch in part i diferènse.