Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

Ol Terz Reich (todesc: Drittes Reich) l'è 'l nom de la Jermania sota 'l govern nazionalsoçalist, guidad del ditator Adolf Hitler.
Terz, perqè la Jermania nazista l'era considerada 'l sucessor del medieval Sacro Roman Impero (962-1806), fondad del Oton I, e del modern Impero Todesc (1871-1918), fondad del Gilielm I de Jermania.

Terz Reich
Terz Reich – Bandera Terz Reich - Stemma
(detai) (detai)
Mot: Ein Volk, ein Reich, ein Führer
(Vun popol, vun Reich, vun Führer)
Terz Reich - Localizazion
Terz Reich - Localizazion
Daits aministrativ
Nom complet Reich todesc
Dal 1943 Reich de la Granda Jermania
Nom ufiçal Deutsches Reich
Dal 1943 Großdeutsches Reich
Lengue parlade Todesc
Capitala
Berlin  (4 338 756 ab.)
Politega
Forma de Stat Stat totalitari
Forma de govern Republega semipresidenziala (de iure)
Ditatura nazionalsoçalista (de facto)
Führer Adolf Hitler (1933-1945)
Cancellier del Reich Adolf Hitler (1933-1945)
Joseph Goebbels (1945)
Lutz Graf Schwerin von Krosigk[1] (1945)
Orgen deliberativ Reichstag
Nassida 30 de jenar 1933 con Adolf Hitler
Causa Nomina de Hitler a cancellier del Reich
Fin 8 de maj 1945 con Karl Dönitz
Causa Resa incondizionada del Reich
Territore e popolazion
Territore orijinal Republega de Weimar
Massema estension 696 265 km² ind el 1943
Popolazion 90 030 775 ind el 1943
Economia
Valuda Reichsmark[2]
Comerci con Potenze de l'Asse
Svezia
Spagna
Relijon e societaa
Relijon principala Catolicesim, protestantesim, cristianesim positiv
(ebraism fina al 1939)
Massema espansion todesca ind la Segonda guerra mondiala
Evoluzion storega
Prima al g'era
Republega de Weimar
Saar
Austria
Citaa libera de Danziga
L'è stait sostituid da
Jermania ocupada
Austria

Storia Modifega

La conquista del poder Modifega

Ol 30 jenar del 1933 l'Hitler el g'ha havud del president Hindenburg la carega de Cancellier de la Republega de Weimar, ind un govern de minoranza guidad del partid nazionalsoçalist, qe ind i elezion del 1932 l'hiva ciapad la majoranza relativa. Subet al s'è dait de far per conquistar ol poder, e 'l bruxament del Reichstag l'è stait ol pretest perfet per tirar vià i libertaa civil. I länder e tuts i olter poder autonom i è stait piegads a la volontaa del govern central.

Con la mort de l'uneg ostacol restait, l'istess Hindenburg, l'Hitler l'ha ciapad anc la carega de president e ol comand suprem dei Forze Armade).

Ol rejim Modifega

Tirad vià ol sindacalism liber, ol rejim l'ha inviad l'instaurazion de un controll total de la societaa, a travers de la jerarqizazion dei fabrege e dei lavorador, la propaganda capillara (organizada del Joseph Goebbels) e la persecuzion dei oposidor.

L'espansion territoriala Modifega

Despò de l'ocupazion del Saarland ind el 1935, l'Hitler ind el 1938 l'ha completad l'Anschluss e la conquista dei Sudeti e del rest de la Cecoslovaqia. Con l'invasion de la Polonia (come prima part del projet de espansion a est) ind el 1939 l'è començada la Segonda Guerra Mondiala.

I persecuzion e la politega razista Modifega

  Per savir-n plussee, varda l'articol Shoah.

Ol rejim l'è stait caraterizad de la persecuzion dei nemix politeg e dei raze inferior, çoè miga part de la raza ariana, sovertut i slav e i ebree. I so proprietaa i era confiscade, e i era deportads ind i camp de concentrament, per lavorar come s'ciav e despò vesser sterminads. Tut al faxiva part del projet de un nœv orden europee, basad in su i raze e guidad de la Jermania.

La fin Modifega

Cond el rivar dei trupe sovietege a Berlin, l'Hitler l'ha cernid de suicidar-s ind el so bunker ind la citaa, per vesser miga ciapad dei so nemix. Ol Terz Reich l'ha firmad ofiçalment la resa incondizionada ol 8 de maj del 1945.

Cartografia Modifega

Bibliografia Modifega

  • (IT) Germania ind la Treccani (sezion Hitler e la creazione del Terzo Reich)

Riferiments Modifega

  1. L'ha refudad ol titol de Reichskanzler per qell de Leitender Minister ("minister guida") indel govern de Flensburg de Karl Dönitz.
  2. Leteralment "Marc del Reich".