Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.



Ol Jacques de Molay (Molay, 1243Parigi, 18 de Mars del 1314) l’è stacc l’öltem Gran Maèstr de l’Ùrden di Cavaliér Templàr. Nasìt in del 1243 a Molay in del Giüra l’è ‘ndài dét in de l’Ùrden di Templàr in del 1265 e l’è deintàt ol Gran Maèstr de l’Ùrden in del 1298.

Ol Jacques de Molay in d'öna litograféa del Chevauchet fàcia in del '800
La Crus di Templàr

L’ se troàa a Cipro per combàt cóntra i müsülmà, quando l’è stài ciamàt in Frànsa dal rè Filìpo IV ‘l Bèl che apéna turnàt l’à fai casà dét in galéra, insèma a di óter cavalìer e l’à acüzàt, lü e töt l’Ùrden di Templàr, de ès di erètech. A dìla giösta ‘l rè l’ völìa mèt i mà sö i sólcc e sö i bé di Templàr che i éra mia adóma di fracc-soldàcc, ma, a fórsa de sircà sólcc per pagàs i guère ‘n Tèra Santa, i éra i piö ‘n gamba ‘n Eüròpa ‘n di afàre finansiàre e i éra öna spéce de bànca che la gh’éra la fidücia pò di rè.

Sóta türtüra ‘l Jacques de Molay l’avrès confesàt de ès ün erètech e isé l’è stai mandàt al rògo, menimà l’Ùrden di Cavaliér Templàr l’è stài abolìt, i sö i sólcc e sö i bé i è pasàcc a i Cavaliér Uspitalér, fò che ‘n Frànsa, ‘ndóe i è stài ciapài dal rè.

Quando però l’öltem Gran Maèstr l’è salìt söl patìbol la cambiàt parlà de fati l’à negàt de ès ün erètech e l’à ciamàt a giödése, denàcc al Signùr, ol rè de Fransa e ‘l Papa Clemènt V che i è mórcc töi dù pròpe ‘n chèla an.

Referènse Modifega

Grande Dizionario Enciclopedico, UTET, Turì, 1958.