Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


James Clerk Maxwell (Edimburgo, 13 de zögn del 1831 – Cambridge, 5 de noèmber del 1879) l'è stat en matemàtich e fìzich scosés.

El g'ha elaburàt la prìma teorìa modèrna de l'eletromagnetìsmo, che la tignìa 'nsèma endèna teorìa ünica töte le oservasiù söi fenòmeni eletromagnétich che gh'ìa stat fat dei fìzich prim de lü, e pò a töcc i esperimèncc e töte le equasiù che prìma i éra mìa relasiunàde le öne co le ótre.

Le quàter equasiù de Maxwell le dimóstra che l'eletricità, el magnetìsmo e la lùce i è töte menifestasiù del stès fenòmeno: el camp eletromagnétich. De chèsto momènt en aànti, töte le ótre légi e equasiù clàsiche de chèste matérie se sarà rüdìde a càzi remplificàcc de le quàter equasiù fondamentài. L'òpera de Maxwell l'è stàda definìda la «segónda grant'ünificasiù de la fìzica»,[1] dòpo de chèla ezegüìda de l'Isaac Newton.

Maxwell el g'ha dimustràt che 'l camp elètrich e 'l camp magnétich i se propàga endèl spàsio sóta fùrma de ónde a la velocità costant de la lùce. Endèl 1864 el g'ha scriìt "A Dynamical Theory of the Electromagnetic Field" endóche per la prìma ólta 'l g'ha iputizàt che la natüra ondulatòria de la lùce la födès la càuza dei fenòmeni elètrich e magnétich. La sò matività 'ndèla redasiù de 'n modèl ünificàt per l'eletromagnetìsmo l'è cunsideràt giü dei rizültàcc piö 'mportàncc de la fìzica del sècol XIX.

Però, lü l'è sèmper restàt amò ligàt a la teorìa clàsica – al dé d'encö oramài bandunàda – de la propagasiù de la lùce enndèn mès ciamàt etere luminifero, de sostànsa che se pöl gne descrìer gne tratègner gne mizürà e che la g'harès empinìt töt el spàsio öt.

Le lìnee del pensér del Maxwell i éra:

  1. ricérca de l'ünità (ünificasiù)
  2. escluziù de ipòtezi microscòpiche
  3. ènfazi söi rezültàcc dei esperimèncc.

A mèret del método de investigasiù teòrica, el Maxwell el se bàza suratöt sö l'"analogia" perchè, degóndo lü, l'ìa 'n método bù per rià capéser vergót endèn quach matérie de la scènsa méno cunusìde, a pàrter de légi che goèrna dei fenòmeni che se conós piö bé. Ma apò a chèsto método, sèmper el Maxwell, l'ìa de éser dopràt con prüdènsa e consapeolèsa per mìa mandà a bàle töt el laurà e trasfurmà 'n strümènt ütil endèn föch de pàia.

Riferimèncc Modifega

  1. Nahin, P.J., Spectrum, IEEE, Volume 29, Issue 3, March 1992 Page(s): 45 -