Malögia (isé apò a 'n romàncio; en italià: Maloggia; en Todèsch Maloja) l'è 'na frasiù del cümü de Bargaja, endèl cantù svìser dei Grigioni. L'è colocàda 'nsìma a la Val Bargaja.

Le cà del centro del paizì

'Na ólta l'ìa 'n póst de alpègio culunizàt dei abitàncc de Stampa, al dé d'encö l'è deentàt en sit türìstich atresàt. Le lèngue uficiài i è l'Italià e 'l Todèsch.

El paizì el se tróa 'n corespondènsa del pas alpì che pórta 'l stès nòm, colocàt a 1815 méter sùra 'l leèl del mar. El pas el coléga la Val Bargaja co l'Engadina, cioè Chiavenna con St. Moritz.

I cartèi che sègna i spartiàque

El spartiàque 'ndóche se tróa l'abitàt de Malögia 'l g'ha de particolàr che 'ndèn sèrto pónt — el pas de Lunghin — se önés tré gràncc sistémi flüviài. Chèl del Inn che 'l se sböta 'ndèl Danubio e pò 'ndèl Mar Nero, chèl del Giülia che 'l se sböta 'ndèl Reno e pò 'ndèl Mar del Nord e doca 'ndèl Oceano Atlantich, e chèl de la Mera che la se sböta 'ndèl Pò e pò 'ndèl Mar Adriatich e dóca 'ndèl Mar Mediteràneo.

A Malögia g'ha abitàt endèi öltem agn de vìta el pitùr Giovanni Segantini, el sò còrp l'è amò sotràt endèl cimitéro del paés.