Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

Modesto Varischetti (Goren, provinça de Bergem, 1873 - Kalgoorlie, Australia Ocidentala, 1930) l'è stait un minador de or ind l'Australia Ocidentala qe l'è restait trapolad ind'una cava d'or per nœv dé, in seguet a un temporal qe l'ha lagada ind el marz 1907. Varischetti l'è restait in veta ind una saca d'aria prima de vesser salvad.[1]

Recostruzion del salvataj, Ecomuseo di Miniere de Goren.

Storia Modifega

Modesto Varischetti l'era orijinare de la Vall del Ris, terra de minador. Per far furtuna, l'era emigrad in Australia, come l'era cumun al temp.[2] L'hiva trovad un lavor ind una cava d'or a Bonnievale, vexin a Coolgardie, Australia Ocidentala.[1]

 
Sqema de la situazion, Ecomuseo di Miniere de Goren.

Ol 19 de marz del 1907 l'è rivad un violent temporal. Ind la cava l'ha començad a indar dent una sfraca de agua, tant qe i circa 40 minador qe i era dree a lavorar i ha fait fadiga a indar de for.[3] Ol Varischetti al lavorava de per lu dex meter sora ol livell 10, e l'agua l'era rivada fina al livell 9, 20 meter sora ol so coo. La s'era formada però, ind el bux qe l'era dree a scavar, una saca d'aria qe al ga permetiva de respirar e de star sœit.[3]

Capid qe l'era anc'mò viv, grazie a 'l so responder ai segnai mandads a travers la preda qe la separava ol so livell da qell de sora, i è començads i preparativ per salvar-l, guidads da l'ispetor minerare Josiah Crabb, qe l'ha projetad un tren special per portar do scafandrier, Thomas Hearn e un olter, da Perth, ol plœ prest possibel. L'è rivads anc'pò ol scafandrier de miniera Frank Huges, galles, da la cava South Kalgoorlie.[2]

Dopo cinq dé qe l'era restait blocad sota la terra, i scafandrier i è rivads a portar-ga del maiar, di candele e i letere per incorajar-l da part di so compagn.[1] Ol pover Modesto, quand l'hiva vest l'agua qe la ribolliva e la forma spaventosa del scafander, l'hera pensad qe 'l Signor al sives dree a ciamar-l de l'oltra banda.[3]

Dopo nœv dé, l'agua la s'era sbassada assé da permeter ol passaj a travers la galleria col lassar for almanc ol coo, e insé l'è stait portads in superfix dai scafandrier.[3]

Dopo 'l so salvataj Varischetti l'è stait ricoverad e l'è tornad al so lavorar sota la terra. L'è mort 23 agn dopo, a l'etaa de 57, per fibrosi.[1]

Curiositaa Modifega

Ind el 1907 Herbert Hoover, plœ tarde President di Stats Unids d'Ameriga, al faxiva l'injegner minerare vexin a Kanowna e l'è stait coinvoljid ind el salvataj.[1]

Ind la cultura Modifega

Varischetti l'è sepellid ind el cimiter de Kalgoorlie. La so tomba l'è segnada da una lapide faita ind el 1987, e l'è part del percors didateg cread dal Kalgoorlie-Boulder Cemetery Board.[4]

Ol grup folk australian Cloudstreet al parla de la storia de Modesto Varischetti ind una canzon.[5] L'autor l'è mìa cognossid, e l'è staita trovada ind un libretin de canzon titolad "Moondyne Joe and other Sandgroper Ballads". L'è basada sœ una canzon popolara inglesa, "Down in the Coalmine".

Riferiments Modifega

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (EN) A Great Survival Sydney Morning Herald, May 5, 2006
  2. 2,0 2,1 (IT) Charlie e l'emigrazione, sit de l'Ecomuseo di Miniere de Goren.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 (IT) Descrizion del salvataj faita dal Secolo XX
  4. (EN) Thomson Tess, 2004, Kalgoorlie Cemetery Heritage Walk Trail, published by Kalgoorlie-Boulder Cemetery Board
  5. Ol videoYouTube

Bibliografia Modifega

  • (EN) Austen, Tom (1986), The ENTOMBED MINER An account of the rescue of Modesto Varischetti in Bonnie Vale in 1907, St. George Books. ISBN 0-86778-027-4

Ligam de for Modifega