Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


El Mostasù dele Cosére l'è 'na préda sculpìda (co la tècnica del basoriliévo) che la sa tróa söl cantù 'ntra Córso Maméli e la Contràda dele Cosére, endel cèntro de Brèsa.


Descrisiù Modifega

 
El Mostasù dèle Cosére

La préda bianca, lauràda 'n pó a 'na quach fòza, la reprezènta na fàcia grànda 'n méter col nas rót e 'n gran barbós. Sèrte profesùr i dis che la préda la sarès 'na mènsola o 'na decorasiù che l'è stàda müìda del post endo la se troàa e che la reprezentarès Teodorìco, el re dei Ostrogòti. A cumincià del medioévo i Bresà i tacàa 'nturen a la scultüra le so proteste 'nvers de chi comandàa per fàle rià a töcc condela us del mostasù. Al dé de 'ncö se üza dì de 'na persùna 'nvèrsa o malmustùza che la sömèa 'l mostasù de le Cosére.

La legènda Modifega

Gh'è 'n 'gir 'na legènda che la cönta perchè 'l nas del mostasù 'l sarès stat taiàt. Endèl 1311 l'emperadùr Arigo VII, dòpo ìga streersàt la pianüra, 'l decìt de ocupà Brèsa e 'l züra de taiàga 'l nas a töcc chèi che i se fös orsàcc a fermàl. I abitàncc de Brèsa i pröa a resìster ma a la fi de la féra i è costrècc a arindìs al imperadùr che isé el pöl fà la sò entràda töt en triónf sènsa 'ncuntrà nisü. A chel pùnto lé l'imperatùr el sa piö cóme fà per mantègner el so züramét e 'l ghe domànda 'n sügerimènt al Lùca Fièschi, en rapresentànt del Pàpa, e chèsto 'l ghe sögerés de sfogàs con dei quàder e le stàtue de la cità.[1] Sarès stat isé che l'imperadùr el g'harès fat spacà zó 'l nas al Mostasù de le Cosére.

Colegamèncc estèrni Modifega

Riferimèncc Modifega

  1. Brescia in vetrina