Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Octave Mirbeau (nasìt ai 16 de febrar del 1848 à Trévières (Normandia), e mórt ai 16 de febrar del 1917 a Parigi) l'è stat en scritùr, giurnalista, romenzér, dramatürgo e crìtich fransés del sècol XIX e del sècol XX. L'è stat 'n inteletuàl empegnàt, sìmbol de l'anarchìa: le sò upiniù le g'ha fat guadegnà 'na möcia de nemis.

Octave Mirbeau

Biografìa Modifega

Mirbeau l'è nasìt a Trévières, Basa Normandia, ai 16 de febrér del 1848. L'è riàt al söces leteràre col romàns Le Calvaire (1886). L'è cunusìt per el sò lìber, Le Journal d’une femme de chambre, del 1900, e la sò comédia Les affaires sont les affaires, del 1903.

El Mirbeau l'ìa famùs apò a per l'amicìsia col Claude Monet e col Auguste Rodin.

I argomèncc tìpich de la so òpera i è l'asùrdo (Farces et moralités, 1904).

Selesiù de òpere Modifega

Romàns Modifega

  • Le Calvaire (1886)
  • L'Abbé Jules (1888).
  • Sébastien Roch (1890).
  • Dansle ciel (1892-1893).
  • Le Jardin des supplices (1899).
  • Le Journal d'une femme de chambre (1900).
  • La 628-E8 (1907).
  • Dingo (1913).

Teàtro Modifega

  • Les Mauvais bergers (1897).
  • Les affaires sont les affaires (1903).
  • Farces et moralités (1904).
  • Le Foyer (1908).

Sàgi Modifega

  • L'Affaire Dreyfus (1991).
  • Lettres de l'Inde (1991).
  • Combats esthétiques (1993).
  • L’Amour de la femme vénale (1994).
  • Combats littéraires (2006).

Bibliografìa Modifega

  •   Pierre Michel - Jean-François Nivet, Octave Mirbeau, l'imprécateur au cœur fidèle, Séguier, 1990.
  •   Cahiers Octave Mirbeau, n° 1-21, 1994-2014.

Colegamèncc estèrni Modifega

 
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: