Pèire Bec
| Quest articol chi l'è scrivuu in Koiné occidentala. |
Pèire Bèc (in Francees: Pierre Bec) (Paris, 1921–Poitiers, 2014) al è stai un poeta e linguista Occitan. Nassü a Paris, al à passú la infantezza a Comenge, e ilò al apreent l'Occitan. Al è stú deportú in Germania dal 1943 al 1945; int al torná indröö, al studia a Paris, e s'al dotura ilò int al 1959. Al è stu ün di fondaduur da l'Institut d'Estudis Occitans, dal quaal al è stu presideent dal 1961.
Al è professuur titülaaar da l'üniversitaa da Poitiers e diretuur gjontú dal Centre d'Études Supérieures de Civilisation Médiévale da Poitiers. Al è considerú ün di principagl spescjalist in dialetologia da la lengua d'oc e leteradüra Occitana da l'edaa mediana. La sò ativitaa a l'è compartida intra l'azzion occitanista, la recerca filològica e la creazzion literària. Al à colabarú a di püblicazzion coma Cahiers de Civilisation Médiévale , Revue de Linguistique Romane, Estudis Romànics, Oc, etc.
Al 1982, al formaraaf paart da la Comissió de Normalització Lingüística de l'Aranès con Jaume Taupiac e Miquel Grosclaude, ch'i han stabilí di normi linguístighi ofizzializadi al 1983, e chi seguían li indicazzion dadi par l'IEO respett al Gascon.
Övri
Modifega- Petite anthologie de la lyrique occitane du Moyen Âge (1954)
- Les saluts d'amour du troubadour Arnaud de Mareuil (1961)
- La langue occitane (1963)
- Manuel pratique de Philologie romane (1969)
- Burlesque et obscénité chez les troubadours (1984)
- Chants d'amour des femmes troubadours (1995)
- Au briu de l'estona (1955) poesia
- Sonets barròcs entà Iseut (1979) poesia
- Lo hiu tibat (1978) novel·la
- Sebastian (1980) novel·la
- Raconte d’una mort tranquilla (1993) narració
- Contes de l'unic (1977) narració