Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

La partizion del Belgi o dissolozion del Belgi, consist ind la separazion dei region de Fiandre, de lengua olandesa, e Valonia, de lengua francesa. La tension intra le do comunità l'è nassuda per via dei profonds conflits culturai e economeg, originad dal fait che la pruma region l'è plussee arent ai Paes Bass e la segonda a la Francia.

Comunetà:
     Comunetà Flamenga del Belgi          Ofiçalment bilengue      Comunetà francofona del Belgi      Comunetà Germanofona del Belgi

A star a le stime, el 60% de la popolazion belga la parla olandes (ciamad coloquialment flameng o fiameng), inscambi el 40% la parla frances. La plupart dei 6.23 milion de parlants de olandes i viv ind la region setentrionala dei Fiandre, inscambi i 3,32 milion de francoparlants i se concentra ind el sud, ind la region de Valonia. La region de Brussel-capital, l'è oficialment bilingue, però el 85% de la popolazion la parla frances. Pœ, 73 mila persone al est de Valonia i forma la comunità de lengua todesca.

Grazie al poder politeg e economeg de l'aristocrazia francesa, el frances l'è staid catad fœ come lengua oficial de tœt el Belgi ind el 1898. Ancasiben qe g'è stad œna reazion forte de la popolazion de le Fiandre, l'olandes l'è miga staid deciarad ofiçal de qella region qe infina al 1921. En plu g'è stad anca la francesisazion de Brussel, cità indoe che l'olandes l'eva la lengua de la plupart de la popolazion, e qe al dé d'incœ l'è parlada noma del 15% de la jent.

Al dé d'incœ, la destra estrema del Vlaams Belang (interes flameng) e la conservadora Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA, Nœva Alleanza Flamenga), le suporta la independenza de le Fiandre

In prencepe la independenza l'è miga contemplada ind i tratads de la Union Europea, e i representants i g'ha afermad qe quand œn toc d'œn Stat member de la EU el riva a l'indipendenza, e al stes temp el vœl restar dent ind la Union, el g'hares de tornar a sollicitar el so ingress a unir-s, compagn che se el fœdess œn paes nœv[1] No-obstant qest, olter analists legai i opina qe i Staits resultants de la secession o dissoluzion d'œn Stait member i pœdares sœgetar a vesser Staits member de la Union Europea. [2] [3] Ind el 2012 l'è staid presentad œn sollicit a la Union Europea a lejislar sora qell lavor qé.[4]

Vista la diferenza cultural de la popolazion belga e i so afinità cont i paes tacads, g'è stad vergun che g'ha proponid la dissoluzion del Belgi e l'integrazion ind i paes arents: Fiandre ind i Paes Bass, Valonia ind la Francia e la comunità jermanofona cont la Germania. En qest cas, la cità de Brussell la deventares œn sojet federal diretament aministrad de la Union Europea, qe la fage la funzion de capital.

Riferiments Modifega

  1. Modell:Citar web
  2. Modell:Citar web
  3. Modell:Citar web
  4. Modell:Citar web