Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Pipino de Herstal, ciamàt apò Pipino II o Pipino 'l Zùen (Herstal, entùren al 640Jupille (encö en Bèlgio), 16 de dezèmber del 714), l'è stat el Magiurdòm de Austrasia a pàrter del 680 presapóch, (mórt de Wulfoaldo), enfìna al 714. Prìma difensùr de l'autonomia austrasiana cùtra i magiurdòm de palàs de la Neustria e pò, dòpo la batàia de Tertry, del 688 l'è stat prumutùr de la reünificasiù dei régn dei Franch, sóta 'l goèrno de magiurdòm ünech. L'ìa el bubà de Carlo Martel.

Sant Uberto de Liégi el ghe ezebés i sò servése a Pipìno de Herstal.

Matremóne e desendènsa Modifega

Entùren al 670, Pipino el gh'ìa spuzàt Plectrude — che l'anònim che g'ha portàt en nacc el crònica del Fredegario el gh'ìa definìt nobile e de bé — che al g'ha dat du fiöi

  • Drogone (?- mars del 708), magiurdòm de palàs de la Burgundia[1] e duca de Champagne
  • Grimoaldo (?- bril del 714), magiurdòm de palàs de la Neustria e eréde del Pipino.

Poch prìma del 690, Pipino el s'è spuzàt per la segónda ólta, en cundisiù de bigamia, che 'n quàch crunìsta i cunsìdera cuncubinàt, có Alpaide che la g'ha dat en fiöl[2]:

  • Carlo piö tàrde ciamàt Martel (ca. 690- bril del 714), magiurdòm de palàs de töcc i régn dei Franch.

De 'na cuncubìna che se conós mìa gne nòm gne stìrpa, Pipino el g'ha ìt en óter fiöl[3]:

  • Childebrando, cónt de Borgogna e duca de Proensa, che l'è stat giü dei crunìsti che g'ha cuntinuàt l'èòpera del Fredegario, e che de 'na spùza de la quàla se conós gne nòm gne stìrp, el g'ha ìt en fiöl[4]:
    • Nibelungo, che g'ha portàt en nacc le cròniche de sò pàder come cuntinuadùr de Fredegario.

Riferimèncc Modifega

<references>

  1. (LA) Annales Mettenses, pag 16
  2. Fredegario, Fredegarii scholastici chronicum continuatum, Pars prima, auctore anonymo, CIII
  3. Fredegario, Fredegarii scholastici chronicum continuatum, PARS TERTIA, AUCTORE ANONYMO AUSTRASIO
  4. Fredegario, Fredegarii scholastici chronicum continuatum, PARS TERTIA, AUCTORE ANONYMO AUSTRASIO, CXVII