Despos de la spartizion de l'Imper Carolinj, l'è nassid ol Regn dei Franc Ocidentai qe, cond l'elezion de l'Ug Capet, l'è deventad ol Regn de Fraça. I sovran i s'è ciamads Rex Francorum fina a'l 1190, quand qe ol titol l'è cambiad in Roi de France del Filip II. Ind l'Etaa Moderna ol sistema de la monarqia feudala l'è stait sostituid de la monarqia assoluta, fina a la revoluzion del 1789. Despos g'è staits duu periods de monarqia costituzionala (1789-1792, 1814-1848) separads de la Prima Republega Francesa. Infin, ind el 1848 l'è staita proclamada la Segonda Republega Francesa.