Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

L’istema de Bologna l’è na crox rossa in camp bianc ("arma del comun"), o ver na crox de San Jorz tipega di citaa guelfe e pœ ciapada de tants comun de la Liga Lombarda, qe hinn rivads a identifegar-n in colla crox, mè demonstrad de la cerna de la crox rossa in camp arjent per la citaa de Lissandria.

Stema de Bologna

Incœ l’istema ofiçal el cata dent insema a la crox, inquartad, anca de sbiess la scrigia "ʟɪʙᴇʀᴛᴀs" d’or in camp blœ ("arma del popol"), derivada del simbol del capitan de popol de Fiorença. Sora i do cros a g’è on cap d’Anjœ.

Ind l’istema comunal i duu stema pussee cinit i impinissen on Marzoc d’or.


« A simbol de possença e a defesa

el Marzoc l’iscud el branca su e g’è dessora:
Q’inquartad ind el camp, a dobia impresa;
qe dobia gloria el denota e sublima.

Su l’ismalt bianc, a g’è la crox impiçada
cond el lambell e cond i fior de jilli, ni la prumera:
de Fedrig la burbança ofenduda,
cond l’Orifiama de Rè Carel in veta.

La segonda, smaltada de turqin
scrivud a « Libertas », grit antig e fer,
an’mò doprad grazia ai fiorentin.

Crox, segn de fé e mot alter:
ispirit q’el forja, indomabel el destin;
qe ne da omagg on gran rè forester.  »

« A simbol di possanza ed a difesa

il Marzocco lo scudo abbranca e cima:
Ch'inquartato nel campo, à doppia impresa;
che doppia gloria dénota e sublima.

Su smalto bianco, sta la croce accesa
col lambello e coi gigli, ne la prima:
di Federico la burbanza offesa,
con l'Orifiamma di Re Carlo in cima.

La seconda, smaltata di turchino
scritto à « Libertas », grido antico e fiero,
rinnovellato in dono fiorentino.

Croce, segno di fede e motto altiero:
spirto che foggia, indomito il destino;
cui rende omaggio un grande re straniero. »

Bianco d’Ormea


Vox correlade Modifega