Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

I struments a arc, ciamads despess arc, inn struments musegai cordofon ind i quai la vibrazion dei corde a l'è sollecitada de un arc in sul qual al vegn tendud un fasc de crin de cavall. El sfregament de l'arc in su la corda al la met in vibrazion, con frequenza direttament proporzional a la radix quadrada de la tension e inversament proporzional a la longeza e a la radix quadrada de la densitaa linear de la corda. Hornbostel e Sachs i indiqen i cordofon ind i quai i corde inn sonade cont un arc, cont el suffiss -71.

Familia del violin Modifega

Intra i struments a arco, la familia del violin a l'è formada dei strumenta plussee diffus in epoca moderna ind la musega ocidentala. El grup dei arc qe a l'è a la bas de l'orqestra sinfonega a l'è componid de cinq sezion de struments: duu sezion de violin - i prim e i segonds - vuna de viole, vuna de violoncell e vuna de contrabbass.

Tecnege particolare Modifega

Corde dobie Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol dobia corda.

El son a corde dobie al se ottien cont el sonar do corde simultaneament, çoè cont el sonar un bicord. Per realizar un raddobi a l'è necessaria una notevola coordinazion de moviments e una volta precision ind la posizion de la man mancina e de la relativa ditejadura: l'azion de plussee de un did de la man mancina ciama uno sforz major e grand esatteza per evitar de producir un son stonad. A vœlte a l'è necessari spostar-s in su una posizion plussee volta, per poder posizionar correttament i dids in sui corde. A l'è possibel anca sonar in su tre o su tute e quater i corde per producir accords caraterizads de una notevola difficoltaa tecnega, dovuda a'l posizionament dei dids in su varie corde. El plussee antig bran musegal publegad ind el qual al vegn drovada qella tecnega qì ind i vari struments a arc a l'è el Capriccio Stravagante del Carlo Farina (1627).

Oltri struments a arc Modifega

A'l de fœra de la familia del violin i esisten oltri struments a arc, intra i quai qei de la tradizion musegala ocidentala (per es. I viole da gamba e da braç e i lire da gamba e da braç), del folclor o de oltre culture musegai. In qella cinese per esempi i se annoveran struments a arc a vuna e do corde comè i huqin (胡琴), dei quai i fann part erhu (二胡), gaohu (高胡), zhonghu (中胡) e gehu (革胡). Intra i struments a arc jappones a l'è a tre corde el kokyū (胡弓). Ind el mond arab a l'è present el rebab.

Riferiments Modifega