Wikipedia:Come modificà ona pagina


Quela pagina chì l'è no una vus enciclupedega. L'è una pagina de servizzi che la gh'ha denter di infurmazión ch'i revarden la manera de laurà ins la Wikipedia. Se te see un wikipedista, te duvariss cercà da andà adree a 'sti infurmazión 'l püssee pussibil, insì da mantegn di standard cumpagn in tüta la wiki. Se te gh'hee di dübi, lassa un messagg a'l Grott.



A l'è bell e facil scriv ona pagina de Wikipedia. Fasee domà clic al ligamm modifica a l'inizzi de la pagina, vargòtt el ve portarà a ona pagina cont on quader contenent el test de la pagina medesima. A dovarii scrivegh dent ò mudificàll, poeu schiscee el botton

Salvà i modifich quand che avii finii. Tegnii cunt che a gh'avii da andà dree al Liber de stil de la Wikipedia, per dà al progett on poo de coerenza.
El rest de questa pagina a l'è ona dimostrazion de tecnich "wiki" different. Dòpo i primm sezion, Vu podarii imparà depervù cont el schiscià el botton 'modifica' in del Sabbion (el convegn trovà on bon nòmm lombard!) e cont el vedè l'effett de vargòtt che a sii dree a fà!



Fà ona pagina noeuva

Gh'hinn tre maner de fà ona pagina noeuva:

  1. Scriv al Sabbion e mettegh giò "[[" prima del nòmm de la noeuva pagina, e "]]" dòpo el nòmm. Per esempi, a podaressov scriv: [[la mia pagina]]. Adess, salvee al sabbion e tornee al ligamm [[la mia pagina]] che avii creaa. A ghe sarà on ligamm in ross, come chì: la mia pagina (però quest esempi el funziona minga!). Fasee clic in sul ligamm; vargòtt al dervarà la noeuva pagina, col titol de l'articol, e ona cassa de test in bianch, che podii completà col vòster test.
  2. A podii fà l'istess a partì d'ona pagina giamò esistent indove el ghe sia on ligamm in ross
  3. Scrivee la URL de la noeuva pagina a la linia di adress dal vòster bigatt e schiscee 'enter'. Par esempi, Vu rimpiazzarii la URL corrent, http://lmo.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Come modificà ona pagina con la noeuva URL http://lmo.wikipedia.org/wiki/La meva pàgina e dòpo vu fasarii "enter". A podii vedè ona spiegazion pussee estesa a Coma scomenzà ona pagina

Dà on nòmm ai paginn

Chì a gh'è varguna nòta su come nominà i paginn:

  • Generalment, vardee ciamà paginn.
  • Tegnii a ment che, ai URL i spazzi a hinn convertii automaticament in 'tirett bass': vialter podii doprà, indistintament, spazzi ò tirett bass quand che scrivii l'indirizz URL.
  • In del test de la pagina, on titol d'on'altra pagina el pò comincià cont ona minuscola, inscì-- però el ligamm el ponta a ona URL con l'inizial maiuscola, Inscì.

In brev, esaminee i seguent esempi, che mostren el còdes sorgent e 'l sò resultaa. Supponem che vorii fà on lazz al sabbion:

Consultee ciamà paginn quand che sii dree a cercà di nòmm per di noeuv paginn!

Creà di redirect

On redirect el pòrta automaticament de on articol a on alter. Vargòtt a l'è bell e util quand ch'esisten different nòmm per l'istess articol. Per esempi, a pòdom fà de manera che pòdom fà inscì che Barça e FC Barcelona vegnen reindirizzaa a Futbol Club Barcelona. Quand che se crea on articol noeuv, el covegn seguràss de fà di redirect di nòmm pussee corrent che se pòden referìgh (per esempi, nòmm ufficial e artistich, diminutiv, evi). El covegn regordà che i nòmm di articoi a distinguen maiuscol e minuscol (eccezion: la prima lettera); donca, in cas de dubbi, el pò vess ona bona idea fà on redirect, per esempi Chímica urgànica la vegn reindirizzada a Chímica Urgànica. Per fà on redirect, el convegn giontà domà el contegnuu seguent a la prima pagina, per che la vaga direttament a la segonda;

#REDIRECT [[nòmm de la seconda pagina]]

Vardee anca: Help:Redirezziun

Area de dimostrazion

  • Quell che 'l gh'è de seguit a l'è ona dimostrazion di effett possibil a la Wikipedia, come negrett, corsiv, list numeraa, e via inscì.
  • Fasee clic a "modifica" per vedè el còdes che emm dopraa per quest effett. Però, per piasé, modifichee nò questa pagina per fà di proeuv de modifica! Dopree el sabbion per questa idea!

Paragraf

I paragraf noeuv se fann semplicement cont el schiscià el tast 'enter' dò voeult.
Se la schiscii domà ona voeulta, come l'è staa faa chì, se crearà minga on paragraf noeuv, come a podii vedè.


Chì a l'è
la manera bona


per fà lini mònospazziaa.

Questa linia a l'è spostada.
Quhesta l'è pussee spostada.
Chi è che le sa fin dove se pò rivà? :-)
:Questa linia a l'è spostada.
::Questa l'è pussee spostada.
:::Chi è che le sa finn dove se pò rivà? :-)
Questa a l'è spostada. Però, come ch'emm dopraa on : 
  al principi de la linia, la pariss in d'ona fònt mònospazziada. 
  In alter paròll, se scomenzii on paràgraf cont on spazzi, quella linia la sarà spostada e in 

d'ona fònt mònospazziada.

(Nanca questa linia la se farà mai in part different, finna a quand che la sarà pussee larga de la fenestra dal vòster navegador).

Vialter podii anca fà ona linia in d'ona pagina (fasee attenzion: come minim gh'avii d'entrá quatter tirett): ---- Anca dò lini se vialter vorii:



Esisten tre maner de mostrà di còdes "wiki", in cunt che 'l faga el sò effett:

  1. chì a podii doprà l'etichetta
  2. chì a podii doprà l'etichetta <pre> 
  3. a podii doprà l'etichetta <nowiki>

La differenza intra <code> e <pre> a l'è che l'etichetta "pre" preserva i sòld de línia, menter che l'etichetta "code" el fa mía. L'etichetta "nowiki"...? (Emm faa on us liberal da l'etichetta in questa pagina).

Corsiv e negrett

Questa linea chì l'è in corsiv.
<e>E anca questa!</e> (Cont el doprà còdes different!)
E questa! (Ancamò cont el doprà còdes different!)

Questa linia chì l'è in negrett.
E anca questa!


''Chesta linea chì l'è in corsiv.''
<br><e>E anca questa!</e> (Cont el doprà còdes different!)
<br><em>E questa!</em> (Ancamò cont el doprà còdes different!)
<br>
<br>'''Questa linea chì l'è in negrett.'''
<br><b>E anca questa!!</b>
</td><td>

Incapsulament

Sa pòden fà incapsulament cont on font pussee grand (attenzion col spazzi avant e dòpo el segn d'egualtaa):

Sezion

Sub-sezion

Sub-sub-sezion :-)

== Sezion ==
=== Sub-Sezion ===
==== Sub-sub-Sezion :-) ====

Ligamm

Esempi Come se fa

Quest chì a l'è on ligamm a la Pagina principala.

  • Ligamm de dent (a di articoj de Wikipedia)
  • Internament la prima lettera la se convert in maiuscola e i spazzi in tirett bass (_). a l'è mej de scriv di spazzi in scambi de tirett bass.
Quest chì a l'è on ligamm a la [[Pagina principal]].
  • A podii scriv on test different del titol del ligamm. Questa forma l'è ideal per ligamm al pluraal vers di articoj col nòmm al singular.
  • El nòmm de l'articol el se scriv prima del simbol "|"; dòpo, scrivee el titol che vorii dà al ligamm.

El se raccomanda de legg Wikipedia:Help.

El se raccomanda de legg el [[Wikipedia:Libru da stiil]].

Visitee la Wikipedia in Catalan, a http://ca.wikipedia.org

  • Per fà on ligamm de foeura (cont on alter sitt) a gh'è domà de scriv la soa direzion.
Visitee la Wikipedia in Català, a http://ca.wikipedia.org

Vialter podii aiuttàvv cont el Google (in Romancc) per cercà la Wikipedia.

  • Anca i ligamm de foeura a pòden portà on nòmm.
Vialter podii juttàvv cont el [http://www.google.ch/rm Google] (in Romancc) per cercà la Wikipedia.
.

Català#Manifeest a l'è on ligamm a ona sezion d'on'altra pagina.

#Ligamm a l'è on ligamm a ona sezion de la pagina che sii dree a vardà adess.

#esempi a l'è on ligamm a on marcador creaa cun l'atribütt HTML

id.

  • El test dòpo de # el gh'ha de vess esattament egual al titol de la sezion, inclus i

maiuscol. I ligamm a sezion che esisten minga, ò scrivuu in moeud scorrett a pòrten al principi de l'articol.

  • I marcador se pòden definì cont el giontà id="nòmm_del_marcador" a squas qualsessia element HTML.
[[Català#Manifeest]] a l'è on ligamm a ona sezion d'on'altra pagina.

[[#Ligamm]] a l'è on ligamm a ona sezion de la pagina che sii dree a vardà adess.

[[#esempi]] a l'è on ligamm a on marcador creaa
<span id="esempi">cont el attribut HTML ''id''</span>.

A podii sgond automaticament i parentesi: Andròmeda (despess util per titol d'artioj ambigoi).

A podii anca sgond i spazzi de nòmm: El gròtt.

  • Quand che se varda l'articol, el server el mostrarà vargòtt che 'l vegn foeura dòpo el simbol "|".
A podii sgond automaticament i parentesi: [[Andròmeda (custelazziun)|Andròmeda]] (despess util per titol d'artioj ambigoi).

A podii anca sgond i spazzi de nòmm:

[[Wikipedia:Ul grott|El gròtt]].

List

Lista numerada

  1. Còssa 1
  2. Còssa 2
  3. Còssa 8
#oeugg: quest chì a l'è minga numeraa già che l'è nò a mancina.
  1. Tant manch questa linia.

Lista ponteggiada

  • Chì a gh'è on element.
  • Chì a gh'è on alter element.
    • Se pòden pònn pont dent de pont, come femm chì.
      • Come la va questa linia?
===Lista nümerada===
#Còssa 1
#Còssa 2
#Còssa 8
 #oeugg: quest chì a l'è minga numeraa già che l'è nò è a manzina.
:#Tant manch questa linia.
 
===Lista ponteggiada===
*Chì a gh'è on element.
* Chì a gh'è on alter element.
**Se pòden pònn pont dent de pont, come femm chì.
*** Coma la va questa linia?

I Tavol

Generalità

Comparazion di metod de costruzion di tavol
 XHTML HTML & Wiki-td Wiki-pipe
Tavola <table></table> <table></table>
{| params
|}
Etichetta <caption></caption> <caption></caption>
|+ caption
Fila <tr></tr> <tr>
|- params 
Cella

<td>cèla 1</td>
<td>cèla 2</td>

<td>cèla 1
<td>cèla 2

| cèla 1
| cel·la 2
Cèla <td>cèla 1</td> <td>cel·la 2</td> <td>cèla 3</td> <td>cèla 1 <td>cèla 2 <td>cèla 3
|cèla 1||cèla 2||cèla 3
Cèla da ???capçalera??? <th></th> <th>
! ???capçalera???
Tavola d'esempi
1 2
3 4
5 6
<table>
   <tr>
      <td>1</td>
      <td>2</td>
   </tr>
   <tr>
      <td>3</td>
      <td>4</td>
   </tr>
   <tr>
      <td>5</td>
      <td>6</td>
   </tr>
</table>
<table>
   <tr>
      <td> 1 <td> 2
   <tr>
      <td> 3 <td> 4
   <tr>
      <td> 5 <td> 6
</table>
{|
| 1 || 2
|-
| 3 || 4
|-
| 5 || 6
|}
A favor

El poeu vess previsualizzaa con qualsessia editor XHTML


Facil a legg


Ben conossuda

Facil a legg


Ben conossuda


L'òccupa manch spazzi che l'XHTML

Facil a scriv


Facil a legg


L'òccupa pòcch de spazzi

Contra

Complicada a scriv


L'òccupa un bell poo de spazzi


Difficil a legg

Confusa, specialment de gent con pòcca esperienza in HTML


Pòcch sviluppada


Pòcch delimitada


Generalment la sembra strania

Sintassi pòcch familiar


Struttura rigida


La pò minga vess indentada

 XHTML HTML & Wiki-td Wiki-pipe

Giontà di immaginn

Se vorii giontà di immaginn a on articol, leggee doprà immaginn.