Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

El zodiac (dal grec ζῳδιακός, "zōdiakos", parolla qe l’è componida da ζώον, zòon, "esser vivent" e "òdos", "percors") l’è una fassa ind el ciel qe la se slarga pressapoc per 8 grads da tœte do le bande de l'eclitega (el percors qe ‘l Sol al par far in ciel ind un ann) e qe ‘l comprend anca i percors de la luna e dei pianets. Le stelle del zodiac i enn stade metide insema in costellazion, qe tant temp fa i g’ha dait dei nom de esser vivents, reai o de fantasia.

Division del zodiac Modifega

Le stelle de la fassa zodiacal i eren utilizade dai astronom mesopotameg tant’me dei riferiments per rejistrar la posizion del sol, de la luna e dei pianets. Per podir descriver qeste posizion qé ind una manera pratica, ind el Mul Apin (una colezion de tavolete babilonese) i astronom de l’epoca i g’eren definid dexdot costellazion qe le se trovaven sul percors qe i ciamaven el "senter de la luna".

Ind el V secol A.C., col perfezionar-s dei struments de oservazion, i babilones i g’han preferid dividir el zodiac in dodex partizion de 30 grads, e i g’han catad fœra per ognuna el nom de una costellazion. A partir pressapoc dal 300 A.C., ogne segment de 30 grads al podiva vesser dividid a so vœlta in dodicesim, ognun de 2,5 gradi, qe i g’hiven anc’mo i stess nom de le dodex costellazion (micro-zodiac), e qe, in qell cas qé, i corispondiven miga plu a una vera posizion astronomega. El prim dodicesim al g’hiva semper el stess segn del segment zodiacal indov al se trovava, e despœ i vegniven i olter dodicesim, cont i segn zodiacai ind el solit orden, a partir dal segn qe ‘l vegniva sœbet dopo qell del prim dodicesim. In Ejitt, invece, ogne segment l’era dividid in tre part, qe le se ciamaven decan, perqè le g’hiven un'ampieza de dex gradi. Le do intersezion del zodiac cont el pian equatorial cosmeg, qe le se ciamaven "pont gamma" e "pont omega", le corrispondiven ai equinoze, e i dé quand el Sol al se trovava lé, de spess i eren catads fœra per vesser i prim dé de l’ann (capodann). El pont gamma l’è considerad anc’mò adess el principi del zodiac e l’è anca ciamad el "prim pont de l’Ariet", perqè qesto nom qé l’era stait catad fœra quand l'equinoze de primavera al coincidiva con l'entrada del Sol ind la costellazion de l'Ariet (Bar/Beron). Le division del zodiac i enn ciamade “costellazion” in astronomia e “segn zodiacai” in astrolojia. I segn zodiacai utilizads in ocident i enn qei tramandads da l'astronom e astrolog Tolomè de Alesandria, dal segond secol d.C. Fœra dei segn zodiacai de l'astrolojia ocidental, ge n’enn anca dei olter, qe i enn stads desvilupads in oltre culture, per esempe ind la astrolojia indiana (ciamada anc’pò “Vèdega”) e in qella cinesa, indov el zodiac al vegn dividid in 27 o 28 cà.

Astronomia Modifega

El zodiac l’è una rejon de la volta celest qe l’e utel per la so praticitaa: tœts i pianets e la major part dei olter corp celests del sistema solar i se pœden trovar noma ind la rejon del zodiac. Un oservador qe ‘l g’havess de veder un ojet parej luxent fœra da la rejon zodiacal, al sa qe ‘l pœl miga vesser un pianeta. I oservador vixin ai pol terrester i pœden miga oservar facilment i pianets perqè el zodiac l’è trop vexin a l’orizont. Le costellazion pensade dai astrolog antig (tœte, miga noma qelle del zodiac) i enn stade definide con precision ind el 1930 da la Union Astronomega Internazionala, de manera qe ogni pont de la volta celest al fasse part de una (e noma una) costellazion. I confin i enn stads disegnads con de le rige, qe le vann adree a linie de ascension e declinazion, valide per l'epoca B1875,0, çoè segond qel qe l’era la posizion de la volta celest ind el 1875 prima del Signor (qella posizion qé la varia a segonda de la precesion dei equinoze). In astronomia el zodiac al comprend anca “Ophiuchus”, una costellazion qe l’è present delbon ind la fassa zodiacal, ma qe l’era stada trascurada in passat per ridusir a dodex el nœmer de le costellazion zodiacai. L'eclitega la passa vexin a la part nord-ocidental de la Balena, perçò un quai pianeta e la Luna i pœden passar-g denter un cicinin. La Balena però, la pœl miga vesser considerada un segn zodiacal. L'astronomia moderna la g’ha dimostrad qe le costellazion i enn dei grœp de stelle faits su un poo a cas, senza un significad natural, e le so stelle i enn miga vexine tra de lore ind el spazi tridimensional, anzi certe vœlte i enn separade da grande distanze, anca se le paren vesser vixine a segonda de la nosta percezion bidimensionala del ispazi.

Astrolojia Modifega

 
Simboi zodiacai da una pajina de un liber del 1602 stampad a Leida, Pais Bass.

Ind la astrolojia ocidental, el zodiac l’è dividid in dodex part, tœte istess intra de lore, di 30 gradi de ampieza ogniduna, qe i enn ciamade segn zodiacai. I segn zodiacai i ciapen el nom da le costellazion qe le se troven long a l'eclitega, però le vere costellazion i enn miga doprade da l'astrolojia tradizionala. Defait:

  • i segn zodiacai i enn 12 part del cel de la stessa ampieza, e invece le costellazion astronomege le g’han diverse estension (la plussee granda l’è qella de la Verjin, la plussee picinina l’è qella del Scorpion),
  • per colpa de la precesion dei equinoze, le costellazion le corespond semper de men a le division del zodiac qe le g’han el stess nom. Al dé d’incœ, quand el Sol el va dent ind el segn del Beron a l'equinoze de primavera al 21 de marz, in realtaa l’è anc’mò ind la costellazion dei Pess e al ge restarà dent fin a la metaa de avril. Dal moment qe la precesion l’è un fenomen cicleg, la corispondenza tra i segn e le costellazion la se presenta de nœv ogni 25.800 agn, pressapoc.

El zodiac tropeg e el zodiac sideral Modifega

Segond l’astrolojia ocidentala, el prim segn zodiacal, l'Ariet/Beron/Bar, al cominça quand el Sol al passa per il pont indov el pian de l'eclitega al taia l’equator terrester, a l’equinoze de primavera. Qell pont qé l’è ciamad vernal o anca prim pont de l'Ariet opura pont gamma, e l’è indov i pianets e ‘l Sol i cominçen el percors su l'eclitega qe ‘l se desvilupa ind el emisfer boreal (nord) de la Terra. Ind la astrolojia ocidentala tradizionala ("tropega") se fa anc’mò riferiment a la posizion del pont gamma, qe la valiva a l'epoca del prim manual astrolojeg, el Tetrabiblos de Tolomè, de manera qe le prevision i enn ligade anc’mò adess al ciclo de le stajon.

Ind la astrolojia "siderala", invece, se fa riferiment a la vera posizion del pont vernal, qe incœ l’è miga plu el prim pont de la costellazion de l’Ariet: donca le prevision i enn ligade a la vera posizion astronomega de le costellazion zodiacai.

Calendare del zodiac astronomeg e astrolojeg Modifega

Qella tabela qé la fa veder le diferenze qe g’enn intra el percors del Sol (tant’me se ‘l ved da la terra) a travers del zodiac astronomeg, qe al se basa su le costellazion reai, e a travers del zodiac astrolojeg, qe l’è basad invece noma su dei calcoi matemateg. Le date riportade i enn calcolade sul meridian de Greenwich e i enn indicative, perqè el passaj da un segn a l'olter al suced miga noma a mezanoit, ma ogne ann al varia de sex ore pressapoc. Per vesser plussee precis, lejii i effemerid. [1]

Segn Simbol Date astrolojege Date astronomege
(J2000)
Tropical Sideral
Ariet/Beron/Bar/Bos bar/bos/pegoron
 
Ariet
21 marz20 avril 14 avril14 maj 19 avrile13 maj
Tor tor
 
Tor
21 avril20 maj 15 maj14 maj 14 maj19 jœgn
Jemei/Jœmei/Jumei jemei
 
Jemei
21 maj21 jœgn 15 jœgn16 lœi 20 jœgn20 lœi
Canqer/Gamber canqer
 
Canqer
22 jœgn22 lœi 17 lœi16 ost 21 lœi9 ost
Leon leon
 
Leon
23 lœi23 ost 17 ost16 setember 10 ost15 setember
Verjin dona jovina
 
Vergin
24 ost22 setember 17 setember17 otober 16 setember30 otober
Balança balança
 
Balança
23 setember22 otober 18 otober16 november 31 otober22 november
Scorpion scorpion
 
Scorpion
23 otober22 november 17 november15 december 23 november29 november
Ofiuc baston de Asclepi
 
Ofiuco
    30 november17 december
Sajitare arcier
 
Sagitare
23 november21 december 16 december14 jenar 18 december18 jenar
Capricorn moster marin
 
Capricorno
22 december20 jenar 15 jenar12 febrar 19 jenar15 febrar
Aquare/Daquador portador d'aqua
 
Aquare
21 jenar19 febrar 13 febrar14 marz 16 febrar11 marz
Pess pess
 
Pess
20 febrar20 marz 15 marz13 avril 12 marz18 avril

Le date "tropicai" (qe le dividen el zodiac a partir da l'equinoze de primavera) i enn usade ind l’astrologia ocidental; le date "siderai" (qe le se basen su le vere costellazion zodiacai, e qe le cambien per la precesion dei equinoze) i enn usade ind l'astrolojia indiana o Vèdega.

I segn del zodiac tant’me calendare stajonal Modifega

Tants simboi (animai) usads per le costellazion zodiacai anc’mò al dé d’incœ, i enn de orijen sumerega.

I simboi plussee antig tant’me ‘l Tor, el Scorpion, el Leon e l’Aquare, i indicaven i quadrants del ciel qe i corespondiven ai equinoze e ai solstize insì tant’me i eren posizionads ind l'Era del Tor (IV-III millenni a.C.). Con la precesion dei equinoze qella fonzion qé l’è passada a le costellazion qe le vegnen dopo, çoè a l’Ariet, a la Balança, al Canqer e ai Pess. El Tor e l’Ariet i coresponden a l'equinoze de primavera, qe l’è la stajon quand ind i roç de vaqe e de cavre i començen a nasser i vedellin e i cavrin. La Balança la corespond a l'equilibre tra la noit e ‘l dé, qe la capita a l'equinoze d'autœn; el decresser de la forza del Sol l’è regordad dal Scorpion, qe l’è el simbol del fosc. El Leon, el simbol del fœg, al rapresenta el cold de l’estat, e invece el Canqer (o Gamber), qe al camina a l’indree, al rapresenta el Sol qe al se ritira dal so pont plussee setentrional dopo el solstize d'estat. L'Aquare, el Daquador, al corespond a la stajon quand qe al piœv; i Pess i simbolejen el tornar de la veta e el nœv inize de la stajon agricola.

Figure e imajen del zodiac Modifega

El mond judee-cristian al g’ha ereditad el zodiac da la tradizion antiga. Anca se i eren contrare a l'astrolojia, l'ebraisem e ‘l cristianesem i s’enn impossessads del repertore de figure e imajen fornide dal zodiac, e ie han conservade e utilizade soratœt in funzion de calendare, per illustrar el cambiament stajonal e guidar el lavorar ind i camp.

In qella manera qé la rapresentazion del zodiac la s’è mai destacada del tœt dal sistema dei segn cristian, e anzi al se ved anc’mò adess ind le catedrai, ciexe e monaster medioevai.

A la fin del Medioevo el mes’ciar-s tra la cultura del mond islameg e qella antiga ocidentala, al g’ha fait fiorir anc’mò l'astrolojia, e ‘l repertore de le imajen zodiacai al g’ha recuperad complessitaa e finezza, e i g’han tacad a doprar-l miga noma su le costruzion relijose ma anca per la decorazion dei palaz civii, publeg e privads.

Riferiments Modifega

  1. Effemeridi di Astrodienst

Vox corelade Modifega


Ligam de fœra Modifega