Benvegnuu in su la Wikipedia, l'enciclopedia libera che tucc i poeuden juttà a scriv
Quest chì l'è on progett portaa inanz domà de volontari, cont el proposet de fà su on'enciclopedia libera, acessibil, e collaborativa in pussee lengov possibil. L'obiettiv l'è la trasmission del savè senza 'vèggh di restrizzion editorial o comercial
73 985 vos in lombard

Domenega, 12 de Magg del 2024

Clicca qui per sfogliare l'indice delle voci! Varda l'indes

Convenzion ortografega Dervì on cunt Pagin in di parlad locai Ortografii per i variant locai Wikipedia:Come modificà ona pagina FAQ Politega e regolament

Vedrina
Fregi dala metà del XV secul a Malpaga (BG), Castel de Bartolomé Coleù, pitur anònim.

El baghèt (dal lumbard ‘’baga’’, parola prubabilment d’urigen celtega che la vö dì “sach de pel”) l'è un tipu da piva che la vegniva sunada, fin vèrs la metà dal secul passaa, in dala Pruvincia da Bèrgum. Pürtròp a scumenzá dal dòpu guera, al baghèt l’è stai dismentegaa e, prugressivament, sustitüi da óltar strüment (presempi la fisarmònica). Dumá ültimament di ricercadur e di stüdius hann cuntribüii a fal riviv e finalment incö l’è ancamò pussibil scultá la sò vus.

In tücc i paes de l'Euròpa hinn cugnusüü di strüment cun nom cuma zampógna, cornamüsa o piva che hinn sta assè impurtant, e in tanti cas hinn ancamò, per l'espressività müsicala dal mond pupular. Hinn certament antich i sò urigin, dafát a gh'hinn nutizzi sicür che di aeròfún cun la risèrva d'aria evan giamò druvaa a Ruma indal prim sécúl dòpu Crist. Indal períut medieval una gran quantità da funt icunugrafich la docümenta che l'eva presenta una faméja da strüment che i eva druvaa nurmalment e che la sa diferenziáva in divers tipulugii.

(Va innanz)

Indes di categurij Indes di categorii

Modell:Indes


Podes atopar Wikipedia en moitas outras linguas
Podes atopar Wikipedia en moitas outras linguas
Wikipedi int i alter lengu

Wikipedi cun püssee de 1.000.000 d'articul: Inglés · Tudesch · Frances · Nederlandes · Talian