Bergamasch, ortograféa ünificada

Ol 1 de mars l'è 'l 60 ( 61 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 306 dé a finí l'an.


Koiné ucidentala, urtugrafía ünificada


Ul 1 de mars al è ul dí da pòost 60 ( 61 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 306 dí a finí l'an.


MAR
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tücc i dí

Nom del dé in diferenc dialeccModifiché

AenimencModifiché

1951 - Barcelona: la scumensa la " Greva di tram", come resposta a l'increment del press del tram che ol goèrn Spagnöl ía apröat ol 19 12 del 1950.


1974 - Ol Pardo (Comunitat de Madrid, Spagna): ol consej di miníster presidit per Franco al confirma la pena de mort per Puig Antich e Heinz Ches (che ol sò nom real al era Georg Michael Welzel): i esegüta l'indomà a Barcelona e Tarragona, respetivament.


1983 - i ísole Baleare: al entra in igur ol statüt d'autonoméa.


1991 - Madrid: ol Tribünal Costitüssional Spagnöl posa mia di objessiú a l'esigensa del cognussement del Català aj funsionare de la Generalitat de Catalunya.


1993 - i Paes Català: ol press del líter de gasolina söper al ría a i 100 pessete.


2002 i munede e bijecc di valüde locale i desmet da circölá: l'euro al n'è l'önega muneda da curs legal.


2005 - Calvià (Mallorca): la scumensa a emett la Radiotelevisiú de Baleare IB3.


1493 - Baiona (Galíssia): la ghe ría la caravèla "La Pinta" daspus del pröm viagg a l'América de Cristòfor Colomb.


1871 - Fransa: la cressent impopülarità e ol desaster de Sedan i pròvoca l'abatiment de Napoleú III, ch'al scapa éa a Anglatèra.


1896 - Paris (Fransa): Henri Becquerel al descuvriss öna propietà nöa de la matéria: la radioati·ità.


1983 - Spagna: al entra in igur ol Statüt d'Autonoméa de la Comünità de Madrid.


1994 - Öròpa: Suéssia, Àustria e Finlàndia si incòrpora come nöf sossi de la Üniú Öropea: la sarà l'Öròpa di Quíndes.


2005 - Montevideo (l'Uruguaj): Tabaré Vázquez, adagnadur di elessiú del 31 10 del 2004, al tö possessiú come president del paes.

NassimencModifiché

1870 - Barcelona: Eduard Fontserè i Riba, meteoròlegh e sismòlegh Català (m. 1970).


1852 - Petila de Aragó (Navarra): Santiago Ramón y Cajal, biòlegh Spagnöl, Premi Nobel de Medesina (m. 1934).


1904 - Clarinda, (Iowa, SÜA): Glenn Miler, compositur Stadünindench (m. 1944).


1922 - Zerösalèm (Palestina): Isaach Rabin, cap de stat d'Israel (m. 1995).

NecrolòseModifiché

FesteModifiché

Diada di Ísole Baleare


Sant Rossend


Sant Lleó


Sant Albí


Sante Eudòssia e Antonina


---- 
Jer / Domà


Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.