Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Noeuva Ortografia Lombarda (NOL, anca Noeuva Grafia Lombarda) a l'è una grafia derivada de la tradizzion grafega de diverse variant lombarde e pensada per la totalità de la lengua lombarda.

Storia Modifega

La NOL la nass del lavorà di studios de la lengua lombarda, compagn del Peder Cociancich e del Jacopo Dovico, con l'obietiv de trovà una grafia che, in del respet de la tradizzion e de la specialità di vari dialet, la fonziona ben per el lombard. El lavorà l'è scominciad a fevrer del 2020 e l'è fornid in del otober del istess agn, ma l'era fondad in su 'n lavorà pussee longh del Cociancich de evoluzzion del modell classegh lombard, sgiamò vist in del Dylan lombard del 2016.

Carateristeghe Modifega

La NOL la nass 'me grafia polinomica, o ben con la possibilità de scriver in de la istessa manera per tucc, cont el fin specifegh de ciapà dent tute i variant locai, e a l'istess temp de tegnì e mostrà i diferenze locai. Quell ultim pont chì l'è otegnud grazzia a una gran flessibilità de la grafia: defad, l'è possibil scriver in d'una manera pussee standard o local a segonda de la necessità de la persona che la dopera.

I scerne ortografeghe inn stade ciapade in bas ai proposte ortografeghe passade e ai grafie locai del lombard, cont el tentativ de fài pussee coerente in tra de lore e de slontanàss minga trop di grafie tradizzionai.

Scerne ortografeghe Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Noeuva Ortografia Lombarda in sul Wikizzionari in lengua lombarda.

Scerne standard Modifega

Grafema Fonologia Esempi
a /a/[1] articioch
b /b/[2] basell
c /t͡ʃ/ denanz de e, i
/k/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant
ciciarada
can
ch /k/ denanz de e, i e in fin de parolla chichera
cc /t͡ʃ/ in fin de parolla tucc
d /d/[2][3] dent
e /e/, /ɛ/[4] temp
f /f/[5][6] fioeul
g /d͡ʒ/ denanz de e, i
/g/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant
gesa
magon
gh /g/ denanz de e, i e in fin de parolla[2] ghell
gg /d͡ʒ/ in fin de parolla[2][7] oeugg
gn /ɲ/ tegnì
h gh'hoo
i /i/[8]
/j/ dopo de consonant, prima de vocal
∅ in tra sc, sg, s'c, s'g, g, c e vocal
intregh
aria
ciamà
j /j/, /ʎ/ semper intravocalega[9] tajà
l /l/, /r/[10] (vocal prima longa in d'una quai varietà) lassà
ll /l/ (vocal prima curta in d'una quai varietà) balla
m /m/ mur
n /n/[11][12][13] nigola
nn /n/ - in fin de parolla tronca dann
o /o/, /ɔ/, /u/ tosa
oeu /ø/, /œ/ poeu
p /p/[14] pas
q /k/ denanz de u + vocal quatà
r /r/[10][15] (vocal prima longa in d'una quai varietà) fera
rr /r/ (vocal prima curta in d'una quai varietà) carr
s /s/ al principi de parolla[6][16]
/z/ intravocalega o in fin de parolla[6]
setàss
nas
ss /s/ fuss
sc /ʃ/, /s/, /t͡ʃ/ denanz de e, i [6] scernì
s'c /ʃt͡ʃ/ mes'c
sg /d͡ʒ/, /z/, /ʒ/ denanz de e, i sgiornada
s'g /ʃd͡ʒ/ s'giafon
t /t/ tollin
u /y/
/w/ dopo de <q> e in tra vocal e consonant
cuna
aqua | Europa
v /v/[2][17] vun
z /t͡s/, /s/ al principi de parolla o dopo de consonant[6]
/d͡z/, /z/ intravocalega o in fin de parolla[6]
zuca
ghez
zz /t͡s/, /s/[6][18] mazzà

Derivazzion Modifega

In di parolle derivade se cerca de tegnì la forma de la radis de la parolla de partenza (vegg > veggia, ann > anniversari, carr > carretin, ...), foeura che in d'un quai cas de fenomen de vocalism (oeugg > oggiada).

Composizzion Modifega

Per le parolle composte se dovra el tratin in tra i do parolle che fann su el compost (mazza-pioeugg).

Verb Modifega

Infinit Modifega

coniugazzion
desinenza -er
parnonzia [a(r)] [ɛ(r)], [e(:)(r)], [i(r)], [Ø] [Ø], [er] [i(r)]

Gh'è di verb che i gh'hann una desinenza iregolara a l’infinit che i vann mìa 'dree ai regole chì de sora (es: prodù, toeu, …).

I verb a l'infinit de la 1°, 2° e 4° coniugazzion dovrad cont un enclitich i tegnen l'acent grafegh, inscambi a la 3° perden la -r. Anca i verb con desinenza iregolar a l'infinit i tegnen la istessa desinenza (e in cas anca l'acent grafegh).

coniugazzion iregolar
esempi compràll vedéll scrivel sentìll prodùll, toeull, ...

Participi Modifega

El sufissi del participi l'è fiss a livell ortografegh:

coniugazzion
desinenza -ad -ud -ud/-id -ud/-id
parnonzia [a(:)], [at], [ad] [y(:)], [yt], [yd] [y(:)], [yt], [yd] / [i(:)], [it], [id] [y(:)], [yt], [yd] / [i(:)], [it], [id]
esempi parlad vedud scrivud/id sentud/id

Per i verb de domà una sillaba de la prima coniugazzion e del verb vesser e andà gh'è la possibilità de do sortide:

forme 1° forma 2° forma
desinenza -ad -ait
parnonzia [a:], [at], [ad] [ai(t)]
esempi stad stait

Imperativ Modifega

I forme de l'imperativ monosillabegh a la segonda persona singolara se scriven semper con l'acent grafegh (esempi: fà, dà, stà, scrìv, bév, ...).

Note Modifega

  1. /ɒ/ in d'una quai varietà in posizzion final atona (bona ['bunɒ]).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Desonorizazzion in fin de parolla.
  3. ∅ intervocalega in d'una quai variatà (radis [ra'iz]).
  4. Per i plurai feminil, ∅ ocidentai, via che 'l lodesan (done [dɔn]) o /i/ per di varietà del Piemont orientai (done ['dɔni]).
  5. /θ/ in d'una quai varietà (fioeul [θjœl]).
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Aspirazzion /h/ in d'una quai varietà (sora ['hora], ...).
  7. Di voeulte se scerniss de doperà <gg> anca dent a la parolla per motivazzion domà etimologeghe (cornaggia).
  8. ∅ in d'una quai varietà in di plurai che al singolar finissen per <l> minga parnonziada dopo de <oeu> (fioeul [fiø] > fioeui [fiøː]).
  9. ∅ tra <e> e <a>, in d'una quai varietà oriental (fameja [fa'mea]).
  10. 10,0 10,1 Se poeu parnonzià minga in fin de parolla tronca (senter [sen'te:], mal [ma:]).
  11. In fin de parolla tronca, in d'una quai varietà: nasalizazzion de la vocal (can [kãː]) o borlada de la nasal (can [ka]) o velarizazzion (can [kaŋ]).
  12. /ŋ/ denanz di consonant velare /k/ e /g/ (minga ['miŋga]).
  13. ∅ in d'una quai varietà denanz de consonant (mont [mut]).
  14. In poche varietà, prima de /j/ + vocal la se parnonzia /(p)tʃ/ (pioeu [(p)tʃœ]) opur /pl/ (piazza ['plasa]).
  15. ∅ intravocalega in di forme del verb vesser in legnanes (sarà [sa:]).
  16. /ʃ/ o /ʒ/ prima de consonant in d'una quai varietà (stria ['ʃtria], basla [baʒ'la]).
  17. ∅ intravocalegh, in d'una quai varietà domà in tra vocal e <o> (tavol ['taul]) opur generalizad in alter varietà (la vaca [la 'aka]).
  18. /ʃ/ in d'una quai varietà (tradizzion [tradi'ʃu]).

Bibliografia Modifega

  • Birra, A. (2022). Il dialetto ticinese nella comunicazione mediata dal computer. Analisi di un corpus (Tesi magistral, Università de Ginevra)

Ligam de foeura Modifega

Vos corelad Modifega