Apri il menu principale
Bergamasch, ortograféa ünificada

Ol 2 de magio l'è 'l 122 ( 123 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 244 dé a finí l'an.


Koiné ucidentala, urtugrafía ünificada


Ul 2 de magio al è ul dí da pòost 122 ( 123 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 244 dí a finí l'an.


MAG
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tücc i dí

Nom del dé in diferenc dialeccModifica

AenimencModifica

1766 - Elx (Bass Vinalopó): i autorità i trà zò öna reölta antisegnoréa.


1888 - Barcelona: la se inaügüra l'Esposissiú Üniversala.


1808 - Madrid: se la prodüiss öna sölevassiú popülara contra i forse napoleònieghe ocüpante che la descadena la Guèra del Franses.


1879 - Madrid: Pablo Iglesias al impülsa la fondassiú del Partido Socialista Obrero Español (Partit Sossialesta Operari Spagnöl ).


1927 - Holywood (Califòrnia, SÜA): se la funda l'Acadèmia di Arte e Siènse Sínematogràfeghe.


1945 - Berlin (Zermania): la sità a l'è ocüpada per i tröpe soviètiche.


1953 - Amman (Zordània): Hussein ibn Talal, rei efetif del paes a partí del 11 08 de l'an anteriur, al ocüpa ol tron compint 18 agn.


1968 - Paris (Fransa): s'i passa i manifestassiú di stödenc cognosside come ol "Mas Franses".


1989 - Madrid (Spagna): ol goèrn Spagnöl al ratifica la Convensiú öropéa per la prevensiú de la tortüra e i tratamet inümà o degradanc.


1997 - Oviedo (Astúries, Spagna): l'equip sientífega d'Atapuerca la utegn ol premi Prínsep d'Astúries d'investigassiú.


1998 - Brüssèl (Bèlzica): se la crea la Banca Centrala Öropéa per definí e esegütá la polítega monetària de l'ÜÖ.

NassimencModifica

1853 - Palma (Mallorca): Antoni Maura i Montaner, polítegh Spagnöl.


1660 - Palerm (Sicília, Itàlia): Alessandro Scarlatti, compositur italià


1729 - Szcezcin (Polònia): Caterina II la Granda, tsarina de Rössia.


1860 - Budapest (Ungària): Theodor Herzl, scritur e periodesta zödé.


1885 - Holidaysburg (Pensilvània, SÜA): Elda Furry, Hedda Hopper, atura Nord-americana e periodesta


1892 - Breslau, atüaal Wrocław (Slésia): Manfred von Richthofen, aviadur Todèsch.


1921 - Calcuta (Índia): Satyajit Ray, sineasta hindú.


1935 - La Corugna (Galíssia, Spagna): Luis Suárez, futbolesta e alenadur Galech de futbol.


1942 - Gant (Bèlzica): Jacque Rogge, president del Comitat Olímpegh Internassiunal


1955 - Reggio Calabria (Itàlia): Donatella Versace, disegnadora de moda italiana.


1975 - Leytonstone (Anglatèra): David Beckham, futbolesta Britàneghh.

NecrolòseModifica

FesteModifica


Jer / Domà


Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.