Apri il menu principale
Bergamasch, ortograféa ünificada

Ol 3 de mars l'è 'l 62 ( 63 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 304 dé a finí l'an.


Koiné ucidentala, urtugrafía ünificada


Ul 3 de mars al è ul dí da pòost 62 ( 63 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 304 dí a finí l'an.


MAR
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tücc i dí

Nom del dé in diferenc dialeccModifica

AenimencModifica

1976 - Vitòria (ol Paes Basch): con miníster de Gu·ernassiú Manuel Fraga, gh'i mör sich persone e plö d'ü centenér ghe i resölta feride quan la polisséa Spagnöla la spara per fa zò öna assemblea de stödénc e trabascadur che la se selebrava a la gesa de San Francisco (vardí la pàsena).


1979 - Spagna: se ghe i sélebra di elessiú generale: la UCD, comandada per Adolfo Suárez, i adagna per masöransa relatía.


2000 - Santiago (Sile): Augusto Pinochet al ghe ría daspus de ser zödegat a Londra acüsat de crímen contra la ümanità.


2002 - Svízzera: i votanc i asseta in referéndum l'entrada de chèst paes a l'ONU.


2005 - Salina (Kansas, SÜA): daspus de 67 h, 2 m e 38 s da partí-n con l'öltralisér GlobalFlyer Virgin Atlantic, al ghe ría Steve Fossett, con che al de·enta l'òm plö ràpid a fá la ölta al mont per ària, in solitare e sensa scaj.

NassimencModifica

NecrolòseModifica

1176 - castel de Coltort, Sant Feliu de Palerols (la Garroca): Ramon Folch III de Cardona vescont de Cardona, sassinat a tradiment per Guilem de Berguedà (in acorde a otre fonte ol 1175; n. 1151).


1459 - València: Ausiàs March, pueta Valencià (n. vers ol 1397).


1111 - Canosa de Pöja (la Pöja, Itàlia: Boemond I, prínsep d'Antiochia (in acorde a otre fonte ol 1110; n. 1052).


1703 - Londra (Anglatèra): Robert Hooke, físegh e astrònom Angles (n. 1635).


1707 - Ahmadnagar (Maharashtra, l'Índia): Abu Muzaffar Muhiuddin Muhammad Aurangzeb Alamgir, imperadur de l'Impere Mughal (n. 1618).


1792 - Londra (Anglatèra): Robert Adam, architèt Scosses (n. 1728).


1959 - Los Angeles (Califòrnia, SÜA): Louis Francis Cristilo, cognossit come Lou Costello, atur de sínema Stadünindench (n. 1906).


1961 - Nöa York (SÜA): Paul Wittgenstein, pianesta Austríach (n. 1887).


1982 - Ivry-sur-Seine (Val-de-Marne, ísola de Fransa, Fransa): George Perech, scritur Franses (n. 1936).


1983 - Brüssèl (Bèlzica): George Rémi, cognossit come Hergé, autor de còmich belga, creadur de Tintin (n. 1907).


1987 - Los Angeles (Califòrnia, SÜA): David Daniel Kominski, cognossit come Dangn Kaye, atur de sínema e cantant Stadünindench (n. 1913).


1988 - Madison (Wisconsin, SÜA): Sewal Wright, biòlegh Stadünindench (n. 1889).


1991 - Honolulu (ísole Hawaii, SÜA): Murray Teichman, cognossit come Arthur Murray, balerí Stadünindench (n. 1895).


1995 - Salt Lake City (Utah, SÜA): John Wiliam Hunter, religjus Stadünindench, president de la Gesa de Zesücrist di Sanc del Darér Dé (n. 1907).


2003 - Berlin (Zermania): Horst Bucholz, atur de sínema Todèsch (n. 1933).


2003 - Londra (Anglatèra): Peter Smithson, architèt Angles (n. 1923).


2005 - Aalst (Flandes, Bèlzica): Rinus Michels, futbolesta e intranador de futbol fiamengh che al a alenat ol Barça (n. 1928).

FesteModifica

Sant Medir


Sant Ermenter (o Emeteri)


Sant Celdoni (o Celoni)


Santa Màrcia


Festa locala de Sant Cugat del Valès


Jer / Domà


Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.