04 02
Ol dé 4 de febrér l'è 'l 35 dé de l'an del calendare gregorià; manca 331 (332 si l'an al è biseest) dé a finí l'an.
Ul dí
4 de febrér al è ul dí da pòost
35 dal an dal calendari gregurian; i manca
331 (332 si l'an al è biseest) dí a finí l'an.
FEV | ||||||
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | |||||
Tücc i dí |
Nom del dé in diferenc dialeccModifiché
AenimencModifiché
1939 - Girona: i tröpe franchiste i ocüpa la sità (Guèra Civila Spagnöla).
1859 - muntagna del Sinaí (Esit): Costantin von Tischendorf al descuvriss ol Codex Sinaiticus.
1948 - Sri Lanka: ol paes al adagna la independensa del Regn Ünit.
1998 - Afganistan: ü teratrémol de 6.1 degrée in la scala de Richter al fa piö de 5.000 mort al nord-est del paes.
2006 - Damasch (Síria): di manifestancc i inséndia i ambassade danesa e norvegesa per la pöblegassiú in diferencc diare Öropé da di caricatüre de Mahomad; al sarà ol pröm fat violent int i paes mösölmà d'öna séria comensada per chèst fat.
NassimencModifiché
1882 - el Vendrel (ol Bass Penedès): Andreu Nin polítegh e scritur Català (m. 1937).
1942 - Alcoi (l'Alcoià): Ovidi Montlor, atur e cantant de la Nöa Cansú valensiana (m. 1995).
1913 - Tuskegee (Alabama, SÜA): Rosa Parks, nassüda Rosa Louise McCauley, pionera di Movimet Americà per i Drecc Sivila (1955-1968) stadünidenca (m. 2005).
NecrolòseModifiché
1996 - Arenys de Mar (ol Maresme): Fèlix Cucurul, scritur e Storiadur Català (n. 1919).
2000 - Barcelona: Gjoan Camprubí i Alemany, cognossit come Gjoan Capri, atur e monologhesta Català (n. 1917).
211 - Eboracum (Britània): Luci Septimi Sever, imperador romà (n. 146).
1912 - Paris (Fransa): Franz Reichelt, sart Austríach mort daspus de saltá de la tur Eiffel col paraborlade che al ía inventat (n. ?).
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.