Apri il menu principale
Bergamasch, ortograféa ünificada

Ol 5 de mars l'è 'l 64 ( 65 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 302 dé a finí l'an.


Koiné ucidentala, urtugrafía ünificada


Ul 5 de mars al è ul dí da pòost 64 ( 65 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 302 dí a finí l'an.


Cuntegnüü

Nom del dé in diferenc dialeccModifica

AenimencModifica

1916 - Palma (Mallorca): se funda l'Alfonso XIII, che plö daspus al deentarà ol RCD Mallorca.


1766 - Nöa Orleans (la Louisiana, atüalament i Stacc Ünicc): Antonio de Uloa al ghe ría come pröm gu·ernadur Spagnöl de la colònia.


1793 - Liesa (Liège) (Valònia, Bèlzica): i austríach i ocüpa la sità daspus de traant zò i Franses (guèra contra la Fransa revolussionària).


1821 - i Stacc Ünicc: per la segonda ölta, i invest Jame Monroe president.


1842 - Texas (atüalament i Stacc Ünicc): mes miér d'efetif de l'esèrsit Messicà lideracc per Rafael Vásquez i ocüpa San Antonio e Rio Grande, però i se n'Aran de retirá in del zir de poch dé.


1848 - Paris (Fransa): i nòmena Louis Antoine Garnier-Pagès miníster de Finanse.


1849 - i Stacc Ünicc: i invest Zachary Taylor president.


1860 - Itàlia: i sitadí de Parma, la Toscana, Mòdena e la Romagna (i Stacc Pontifissi esset ol Lassi) i asseta in referéndum d'üní-ss al regn de Sardegna.


1917 - i Stacc Ünicc: per la segonda ölta, i invest Woodrow Wilson president.


1918 - Rössia: i autorità comüneste i trasla la capitala del paes de Petrograd a Moscòa.


1924 - Albània: Shefqet Verlaci n'al de·enta pröm miníster.


1933 - i Stacc Ünicc: ol president Roosevelt ghe declara ü festiu bancari: al sera sö töte i banche del paes e al conzela töte i transassiú financere (la Granda Depressiú) || Zermania: se ghe i sélebra elessiú legislatie: i nazzi ghe i otegn ol 44% di vocch.


1936 - Eastleigh (Hampshire, Anglatèra): se ghe ingulal pröm aviú Spitfire.


1940 - la Üniú Soviétega: mémber del politbüró soviétegh i signa ün órden per sassiná 40.000 Polones (massàcher de Katyn).


1958 - Cape Canaveral (adess Cape Kennedy), (la Florida, SÜA): sa la lansa la naf spassiala Esplorer II.


1960 - i Stacc Ünicc: i lissensia de l'Armada Elvis Presley.


1970 - Mont: al entra in igur ol Tratat de mia proliferassiú d'arme nöcleare daspus de èss ratificat per 43 stacch.


1978 - Vandenbergh (cuntat de Santa Barbara, Califòrnia, SÜA): sa la lansa la naf spassiala Landsat 3, destinada a otení imàsen de la Tera del spassi.


1979 - Júpiter: la sonda stadünidenca Voyager I. la ria a la màssima aprossimassiú al planeta


1982 - Venus: al ghe ría la sonda Soviétega Venera-14.

NassimencModifica

NecrolòseModifica

1605 - ol Vaticà (Roma): Ippolito Aldobrandini, che regna·a come papa col nom de Clement VIII (n. 1536).


1611 - Mimasaka (ol Zapú): Shimazu Yoshihisa, samurai (n. 1533).


1815 - Iznangh (Moos, Baden-Württembergh, Zermania): Franz Anton Mesmer, desvilupadur de la ipnosi (n. 1734).


1827 - Com: Alessandro Volta, físegh (n. 1745) || Paris (Fransa): Pierre-Simon Laplace, matemàtegh Franses (n. 1749).


1849 - Edimburgh (Scossia): David Scott, pitur Scosses (n. 1806).


1926 - Tolosa de Lenguadoc (ol Lenguadoc, Occitània): Clément Ader, inzegnér Occità (n. 1841).


1927 - Viena (Àustria): Franz Mertens, matemàtegh Todèsch (n. 1840).


1940 - Hong Kongh (la Sina): Cai Yuanpei, pedagogh e inteletual Sines (n. 1868).

1944 - Drancy (Seine-Saint-Denis, Ísola de Fransa, Fransa): Max Jacob, pitur, pueta e scritur Bretú in lengua Fransesa, daspus de ès-a-gh deportat per i nazzi (n. 1876).


1953 - Moscòa (Rössia): Sergei Prokofiev, compositur Röss, d'orísen Ucrainesa (n. 1891) || Moscòa (Rössia): Ioseb Visarionovich Dgjögassvili, cognossit come Josif Stalin, polítegh soviétegh d'orísen Zeorzana, cap del stat del 1924 (n. 1879).


1963 - Camden (Tennessee, SÜA): Virginia Patterson Hensley, cognossida come Patsy Cline, Loyd Estel Copas cognossit come Cowboy Copas e Harold Franklin Hawkins cognossit come Hawkshaw Hawkins, cantanc de country, morc in assident d'aviassiú (n. respet. ol 1932, 1913 e 1921).


1967 - Montreal (ol Québec): George Vanier, polítegh Quebeches, gu·ernadur zeneral del Canadà (n. 1888).


1955 - Saratov (Rössia): Antanas Merkys, polítegh Lituà, president del paes, daspus de èss-a-gh deportat per i soviétegh (n. 1887).

FesteModifica


Jer/Domà


Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.