Bergamasch, ortograféa ünificada

Ol 7 de mars l'è 'l 66 ( 67 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 300 dé a finí l'an.


Koiné ucidentala, urtugrafía ünificada


Ul 7 de mars al è ul dí da pòost 66 ( 67 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 300 dí a finí l'an.


MAR
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tücc i dí

Nom del dé in diferenc dialeccModifiché

AenimencModifiché

1876 - Boston (Massachusetts, SÜA): Alexander Graham Bel al patental telèfon.


1936 - Berlin (Zermania): Adolf Hitler al órdena ocüpá i zone desmilitarisade de la Renània.


1938 - mar Mediterani, infront del cap de Palos: l'amiraj repöblicà Ubieta, infront di crusadur Libertad e Méndez Núñez e sich destrutur, al afindal crusadur Baleares de banda franchesta (Guèra Sivila Spagnöla).


1966 - Palomares (Almeria, Andalusia, Spagna): l'alura miníster Spagnöl Manuel Fraga se bagna a mar in la zona indóe ía burlat öna bomba H Stadünidenca, per demostrá che no ghe ía ris·c de radioati·ità.


1972 - Madrid (Spagna): la Conferensa Episcopal Spagnöla la eles come president ol cardenal Vicent Enrique e Tarancón.


1989 - l'Iran: chèst paes al tronca le relassiú diplomàteghe col Regn Ünit a causa de la pöblegassiú de la novela "Vers satànich", de Salman Rushdie.


1991 - Ol Congress di Depütacc Spagnöj al apröa la creassiú de l'Istitut Cervantes.


1996 - Ramallah (Sis·zordània): s'al cositüiss ol pröm parlament palestí sernit democràticament.

NassimencModifiché

NecrolòseModifiché

1880 - València: Vicent Boss e Ricarte, scritur in Català e in castellà e Storiadur Valencià.

1274 - monastér de Fossanova) Priverno (la Campània, Itàlia): Tomàs d'Aquino, filòsof cristià italià.


1724 - Sità del Vaticà (Roma): Michelangelo dei Conti, papa che al a regnat col nom d'Inocensi XIII.


1890 - Madrid (Spagna): Claudio Moyano, polítegh Spagnöl, miníster de Foment, autor de la pröma les d'Edücassiú Spagnöla, cognossida come la Les Moyano.


1908 - l'Havana (Cuba): Manuel Curros Enríquez, scritur Galech.


1931 - Davos (cantú di Grisú, Svízzera): Theo van Doesburgh, pitur Olanda.


1932 - Paris (Fransa): Aristide Briand, polítegh Franses.


1944 - Buenos Aires (l'Arzentina): Miguel Andrés Camino, pueta Arzentí ch'al signava i övre col pseudònim de Milon E. Mújica.


1983 - Antibes (Fransa): Igor Markèvich, mösegh italià d'orísen Ucrainesa.


1986 - Santa Fé (Nöf Mèssich, SÜA): Georgia O'Keefe, pitura Stadünidenca.


1999 - Hertfordshire (Kent, Anglatèra): Stanley Kubrick, diretur de sínema.

FesteModifiché


Jer/Domà


Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.