Apri il menu principale
Bergamasch, ortograféa ünificada

Ol 8 de bril l'è 'l 98 ( 99 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 268 dé a finí l'an.


Koiné ucidentala, urtugrafía ünificada


Ul 8 de bril al è ul dí da pòost 98 ( 99 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 268 dí a finí l'an.


AVR
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30
Tücc i dí

Nom del dé in diferenc dialeccModifica

AenimencModifica

1455 - la Sità del Vaticà (Roma): ol conclaf al serniss papa ol cardenal Alfons de Borgja, ch'al regnarà col nom de Calest III.


1900 - Lleida (ol Segrià): s'al pöblega ol pröm nümar del setimanari "La Comarca de Lleyda".


1378 - L'elessiú de du Papa la provocarà l'inissi del Sisma d'Ossident.


1546 - ol Consej de Trent al adota la Vulgata come versiú ofissiala de la Bíbia.


1742 - L'oratore "Ol Messia" de Georg Friedrich Händel s'al representa per la pröma ölta a Dublí.


1783 - Caterina II de Rössia la anessiuna Crimea a Rössia.


1867 - Paris (Fransa): se l'inaügüra la Pimera Esposissiú Üniversala.


1942 - Segonda Guèra Mondiala: i tröpe de la Üniú Soviétega i conseguiss de derví la línia de camí de fer de Leningrad, s·cepant l'ases di tröpe Todesche.


1957 - Esit: s'al derva de nöf ol Canal de Suez daspus la Guèra de Suez.


1966 - Ol comitat central del Partit Comünesta de la Üniú Soviétega al serniss Leonid Brézhnev come Secretare Zeneral.


1972 - Kjel Isaksson al bat, con 5,51 m, ol récord del mont de salt d'alsada mascülí.


1994 - Washington D.C. (SÜA): s'al descuvriss ol corp de Kurt Cobain a cà sò.


2003 - Bagdad (Iraq): ol periodesta Galech José Couso, e ol fotògref Taras Prostyuk, i mör come conseguensa d'ün atach Nord-americà a l'Hotel Palestina.


2003 - Basora (Iraq): i tröpe italiane i ocüpa la sità in la Segonda Guèra d'Iraq.


2005 - Sità del Vaticà: interament del Papa Gjuà Paol II, con partissipassiú de masse.


NassimencModifica

NecrolòseModifica

217 - Pàrtia: Caracalla, imperadur romà.

1835 - Wilhelm von Humboldt, linguesta Todèsch.

1931 - Stocolma (Suéssia): Erik Karlfeldt, pueta Suench e Premi Nobel de Literadüra ol 1931.

1936 - Uppsala (Suéssia): Robert Baragn, medi Austríach e Premi Nobel de Medesina ol 1914.

1973 - Mougins (Proensa): Pablo Picasso, pitur e scültur Spagnöl (in acorde a otre fonte, ol 03 04).

1950 - Londra, Regn Ünit: Vaslav Nijinsky, balarí de dansa clàssega.

2002 - Sità de Mèssich (Mèssich): María Félix, atura Messicana.

2010 - Malcolm McLaren, produtùr discogràfech, müzicista e manager di Sex Pistols nasìt in del 1946.

FesteModifica

Festa locala de Rellinars, a la comarca del Valès Ossidental


Jer / Domà


Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.