Bergamasch, ortograféa ünificada

Ol 15 de febrér l'è 'l 46 dé de l'an del calendare gregorià; manca 320 (321 si l'an al è biseest) dé a finí l'an.


Koiné ucidentala, urtugrafía ünificada


Ul 15 de febrér al è ul dí da pòost 46 dal an dal calendari gregurian; i manca 320 (321 si l'an al è biseest) dí a finí l'an.


FEV
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30
Tücc i dí

Nom del dé in diferenc dialeccModifiché

AenimencModifiché

2011 - ure 22.23 - Al Festival de Sanrému per la prima vòlta in sessant'àn el cànta 'me cuncurént un artìsta che 'l cànta in Lumbàrt, el Davide Van de Sfroos cun la cansùn Yanez che l'è stacia tra i 12 cansù che i à pasàt la selesiù de la prima sira.

2003 - Barcelona: apröf 350.000 persone (in acorde a Cuntrastant; fe plö in acorde a otre font) i va föra a la ía per protestá contra la previsíbila invasiú del Iraq per i Stacc Ünicc: a l'è la manifestassiú plö möltitüdinària (dapsus chela de Roma) contra la iminenta Guèra d'Iraq.


1898 - badia de l'Havana (Cuba): sa la passa öna esplosiú al crusadur Stadünindench Maine che la sarà ol pretest per che i Stacc Ünicc i declare la guèra a Spagna (Guèra de Cuba).


2003: in fiss sità in gir per ol mont s'i fa di manifestassiú möltitüdinàrie contra la iminenta invasiú de l'Iraq per i Stacc Ünicc: a l'è la pröma ölta a la Stòria che se fa öna mobilisassiú sitadena de tata portada (Guèra d'Iraq).

NassimencModifiché

1564 - Pisa (la Toscana, Itàlia: Galileo Galilei, in Lombart nomenat Galilée, físegh e astrònom italià (m. 1642).


1811 - San Juan (l'Arzentina: Domingo Faustino Sarmiento, pedagogh, scritur e polítegh Arzentí, president del paes (m. 1888).


1845 - Clinton (stat de Nöa York, SÜA): Elihu Root, polítegh Stadünindench, premi Nobel de la Pas ol 1912 (m. 1937).


1861 - Fleurier (cantú de Neuchâtel, Svízzera): Charle Edouard GuilaumI, físegh Svízzer, premi Nobel de Físega ol 1920 (m. 1938).


1873 - Augsburg (Baviera, Zermania): Hans von Euler-Chelpin, chémegh Suech, d'orísen todèsca, premi Nobel de Chémega ol 1929 (m. 1964).


1964 - Madison (Wisconsin, SÜA): Chris Farley, atur de sínema Stadünindench (m. 1997).


1976 - Torrelavega (Cantàbria, Spagna): Óscar FreirI, siclesta Spagnöl.

NecrolòseModifiché

1995 - Palma (Mallorca): Guilem d'Efak, scritur e cantant Majorchí (n. 1929).


2005 - Barcelona: Josep Laporte, medi e polítegh Català, president de l' Institut d'Estudis Català e ex-cunsejée de la Generalitat (n. 1922).


2001 - Màlaga (Andalusia, Spagna): Ricardo Ocoa siclesta Basch.


2005 - Suresnes (l'Ísola de Fransa, Fransa): Pierre Bachelet, cantant Franses (n. 1944).

FesteModifiché

Sant Faustí e Santa Jovita, fradej màrtir


Santa Geòrgia


Sant Claudi de La Colombière


Sant Zòan Baptesta de la Concepsiú


Jer / Domà


Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.