15 10
Ol dé 15 de utùer l'è 'l 288 ( 289 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 78 dé a finí l'an.
Ul dí
15 de utùer al è ul dí da pòost
288 ( 289 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca
78 dí a finí l'an.
| UTU | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tücc i dí | ||||||
AvenimenccModifica
- 1552 - El Khanat de Kazan el vé cunquistàt de le trüpe de Ivan Grozny
- 1582 - Và 'n vigùr el calendàre gregorià, che 'l g'ha sustituìt el calendàre giulià. i dé del 5 al 14 de utùer del 1582, i è stacc saltàcc per rimèter en lìnea el calendre coi müimèncc astronòmic
- 1815 - Napuliù el cumìncia 'l sò ezìlio sö l'ìzola de Sant'Elena endèl'Océano Atlàntich
- 1872 - Giuseppe Perrucchetti el fónda 'l Còrp dei Alpini
- 1879 - El Papa Leone XIII el püblica l'Enciclica Iampridem considerando.
- 1880 - I soldàcc mesicà i còpa Victorio, giü dei piö grancc stratéghi militàr dei Apache
- 1911 - A Göteborg, en Svésia, Dorando Pietri el cór e 'l vèns la sò öltema gàra 'nternasiunàla
- 1917 - Prima Guèra Mondiàl: a Vincennes, föra de Parigi, la balerìna olandéza Mata Hari la vé füzilàda per ìga fat la spìa en favùr de la Germania
- 1939 - Vé enauguràt l'Aeropór Municipàl de New York (piö tàrde rebatezàt Aeropórt Fiorello La Guardia)
- 1940 - Cumìncia le proiesiù de Il grande dittatore, en cine di sàtira sociàl söl regìme nazìsta, el protagonìsta l'è Charlie Chaplin
- 1945 - Segónda Guèra Mondiàl: l'ex Prim Minìster de la Frància de Vichy, Pierre Laval, condanàt per tradimènt, el vé füzilàt.
- 1946 - Procès de Norimberga: el fondadùr de la Gestapo, Hermann Göring, emprizunàt de póch tép come criminàl de guèra, el se 'nveléna a póche ùre de la sò ezecusiù
- 1967 - Fidel Castro l'anuncia la mórt de Ernesto Che Guevara
- 1970 - Endèl manicòmio de Pozzuoli mör Leonarda Cianciulli, la Saunificadùra de Correggio
- 1990 - El leader de l'Üniù Soviètica, Mikhail Gorbachev, el ricéf el Premio Nobel per la pace, en ricunusimènt dei sò sfórs per calmà vià la Guèra Frèda e per l'apertüra de la sò nasiù
- 1993 - Nelson Mandela e Fredrik De Klerk i ricéf a Stocólma el Prémio Nobel per la Pàce, per ìga liberàt el Sudafrica da l'apartheid.
- 1997 - Sardegna: condèna lége regiunàl, se reconós el sàrdo cóma 'na lèngua uficiàl de la regiù autònoma a statuto speciàl.
- 2005 - I irachéni i apröa, per mèzo de 'n referendum, la Custitusiù del Iraq democràtic, parlamentàr e regiunàl: el voto contràre de la magiorànsa dei àrabi sunìti el compènsa mìa lamagiurànsa dei "Sé" dei eletùr àrabi sciiti e curdi.
Chi che gh'è nasìtModifica
- 70 a.C. - Publio Virgilio Marone, poéta e filòzofo latì
- 1347 - Gian Galeazzo Visconti, pulìtich italià
- 1844 - Friedrich Nietzsche, filòzofo e scritùr todèsch
- 1915 - Yitzhak Shamir, pulìtich israelià
- 1923 - Italo Calvino, scritùr italià
- 1924 - Lee Iacocca, manager americà
- 1944 - Sali Berisha, pulìtic e dutùr albanés
- 1963 - Valerio Staffelli, personàgio de la televiziù italià
Chi che gh'è mórtModifica
FèsteModifica
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.