Apri il menu principale
Bergamasch, ortograféa ünificada

Ol 18 de löi l'è 'l 199 ( 200 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 167 dé a finí l'an.


Koiné ucidentala, urtugrafía ünificada


Ul 18 de löi al è ul dí da pòost 199 ( 200 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 167 dí a finí l'an.


LÜJ
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tücc i dí

Nom del dé in diferenc dialeccModifica

AenimencModifica

1922 - Barcelona: aj locaj del CADCI, Francesc Macià al funda l'organisassiú independentesta Stat Català, seguint ol pressedent de la Federassiú Democràtega Nassiunalesta.


1998 - Ol Bages: s'i comensa du grant insende forestaj aj tèrmen mönissipaj d'Aguillar de Segarra e Cardona. Ol fögh al s'estinziss ol dé 21 07 daspus d'iga calsinat apröf 24.000 ètar, ol 67% di che i era de söperfis arborada.


2004 - Perpinyà (ol Rosselló): Joan Laporta e di representanc de la Bressola i signa ün acorde de colaburassiú col Barça.


2004 - Torrent (l'Horta de València): Üniú Valenciana la ghe sélebra ol congress in che se la desidiss la dissolüssiú del partit.


1870 - Sità del Vaticà (Roma): davat la presensa di tröpe Piemontese a i porte de Roma, Pius IX al conclüt ol Consile I del Vaticà, l'istess dé ch'al promülga ol dogma de la infalibilità del papa


1936 - ol Maroch: i forse de l'esèrsit Spagnöl destacade a la part del Maroch che alura l'era öna colònia Spagnöla s'i alsa contra la Segonda Repüblega Spagnöla: l'indomà la sölevassiú sa la estent a Spagna e al è l'inissi de la Guèra Sivila Spagnöla.


2004 - Bolívia: s'al sélebra ol referéndum prometit per Carlos Mesa Gisbert (in sa fá càrega de la presidensa del paes ol 17 10 del 2003), con ü schiscjant söport a la sò proposta de da indré al stat la propietà del gas natüral mantenint, però, i consessiú ai möltinassiunale forestere.

NassimencModifica


NecrolòseModifica

1924 - Barcelona: Àngel Guimerà, scritur Català.


1936 - Estoril (Estremadura, Portugal): José Sanjurjo, militar Spagnöl, in assident aere quant al nàa a comandá la reölta contra la Segonda Repüblega Spagnöla.

FesteModifica

Santa Marina, festa piö granda de Pratdip (ol Baix Camp), indóe la santa la gh'a dedicada öna ermita.


Dürat ol résim franchesta (de 1939 a 1975), se comemoràa l'inissi del nomenat " Alzamiento Nacional " ch'al ía provocat la Guèra Sivila Spagnöla.


Jer / Domà


Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.