Apri il menu principale
Bergamasch, ortograféa ünificada

Ol 27 de bril l'è 'l 117 ( 118 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 249 dé a finí l'an.


Koiné ucidentala, urtugrafía ünificada


Ul 27 de bril al è ul dí da pòost 117 ( 118 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 249 dí a finí l'an.


Cuntegnüü

Nom del dé in diferenc dialeccModifica

AenimencModifica

1947 - Monastér de Montserrat (Monistrol de Montserrat, ol Bages): aprofitant de la festa d'intronisassiú de la Màder de Déu de Montserrat, la se ghe fa öna gran manifestassiú catalanesta che la ditadüra la pö mia repressá.


1984 - Barcelona: dat fò de la cadena de muntas de la Seat a la Zona Franca ol pröm model de vetüra Seat Ibiza


711 - Gibraltar (Regn Ünit): Tariq ibn Ziyad e Musa ibn Nusayr ghe i desbarca con ün esèrsit bèrber e la ghe scumensa la conchesta mösölmana de la penísula Ibérica.


1565 - Filipine: fondassiú del pröm insediament Castejà a i ísole, Cebú.


1810 - Ludwig van Beethoven al composa ol pess per piano Per Elisa.


1908 - Londra (Regn Ünit): inaügürassiú di Zögh olímpegh d'estat


1937 - San Francisco (SÜA): inaügürassiú del pont sospendit cognossit col nom de Golden Gate.


1945 - Àustria: proclamassiú de la II Repüblega e independensa de la Zermania nazzi.


1950 - Regn Ünit: recognussement del Stat d'Israel.


1956 - SÜA: al se retira, invensit, ol boxadur Rocky Marciano, campiú di pes pesacc.


1960 - Togo: se conseguiss la independensa respet a Fransa.


1961 - Sierra Leone: se conseguiss la independensa respet al Regn Ünit.


1981 - SÜA: Xerox PARCH la introdüiss ol ratí aj ordinadur.


1994 - Süd-àfrica: daspus de mes sécol de rassism istitüssionalisat (apartheid), Nelson Mandela al adagna i prime elessiú in che poden partissipá töcc i sitadí, con independensa di sö tracc rassiaj.

NassimencModifica

NecrolòseModifica

1434 - Còrsega: Vicentelo d'Istria, cap di Cors partidare di Català, esecütat per i Zenes, fat ch'al marca la fí de la influensa Catalana a l'ísola.


1607 - Vic (Osona): Francesch Robuster, vèscuf Català.


1940 - Barcelona: Joaquim Mir Trinxet, pitur Català.


2002 - Sant Feliu de Guíxols (ol Baix Empordà): Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza, industrial e colessionesta d'art Todèsch.


1386 - Tordesillas (Casteja e Lleó, Spagna): Elionor Tele de Menezes, reina consorta de Portugal.


1404 - Hale (Bèlzica): Felip II de Borgogna, döch de Borgogna.


1521 - Cebú (Filipine): Fernão de Magalhães, navegant e descovridur portughes.


1605 - Roma (Itàlia): Lleó XI, Papa de Roma.


1794 - Calcuta (Índia, Impere Britànegh): Wiliam Jones, filòlegh Britàneghh.


1945 - Dongh: Benito Mussolini, ditadur italià.


1997 - Sità de Mèssich (Mèssich): Gabriel Figueroa, diretur de fotografia Messicà.

FesteModifica

Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.


Jer / Domà


Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.