Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L'Annelies Marie Frank, pussee cognussuda cont el nomm de Anna Frank (Franchfort sul Men, 12 giugn 1929 - Bergen-Belsen, marz 1945), l'è stada una tosa giudeja todesca nassuda a Franchfort, in Germania, che l'è devegnuda vuna di simboj de la Shoah perchè l'ha scrivuu on giornalin menter l'era sconduda insemma a la sò fameja e quater alter personn in del dedree d'ona cà a Amsterdam ai temp de l'ocupazion todesca di Paes Bass, durant la segonda guerra mondiala.

L'Anna Frank (1940).

Storia Modifega

I primm agn Modifega

 
La ca' al numer 263 de Bulevard Prinsengracht, indue, in del sottecc, la fameja Frank la s'è sconduda.

Segonda tosa de l'Otto Heinrich Frank (12 magg 1889 - 19 agost 1980) e de la sò miee Edith Frank-Hollander (16 sgenee 1900 - 6 sgenee 1945), l'Anna Frank l'era part de 'na fameja de patriota todesch che s'eren battuu in de la prima guerra mondiala. L'Anna la gh'aveva ona sorella pussee granda che la se ciamava Margot Elisabeth Frank (16 fevree 1926 - marz 1945).

Despoeu che 'l Hitler l'ha ciapaa el podè in del sgenee del 1933, quand che gh'eren semper pussee manifestazion contra i Giudee, a la fin del 1933 la fameja de l'Anna l'è andada via de Franchfort per andà a Amsterdam cont l'intenzion de scappà di persecuzion nazista. In Olanda, l'Otto Frank l'ha dervii ona ditta che la produseva pectina per i marmelad, la Opekta Works e, in del 1938, l'ha dervii on'altra ditta, la Pectacon, che la spantegava saa de conservazion e spezii.

La clandestinitaa Modifega

El 10 magg 1940, quand Anna gh'aveva tredes agn, l'esercit todesch ha invaduu l'Olanda e, si come i persecuzion contra i ebrej a s'hinn faa pussee fort anca a Amsterdam, la fameja Frank a l'è andada a scondess dent l'inscì ciamaa Achterhuis, ona stanzeta secretta tirada insema dedree de la filial de l'Opekta, al 263 del Bulevard Prinsengracht a Amsterdam (che, al dì d'incoeu, a l'è ciamada Anne Frank Huis, "La ca' de l'Anna Frank" in milanes).[1]

In de l'alogg secrett chì, vott persònn se scondeven:

  • i quater member de la fameja Frank (el pader Otto, la mader Erith, Anna e la sorella Margot);
  • el Fritz Pfeffer, on dentista ebree (30 april 1889 - 20 dicember 1944);
  • l'Hermann Van Pels, on becchee che 'l laorava per la Pectacon de Otto Frank (30 mars 1898 - 6 settember 1944);
  • l'Auguste Van Pels, dona de l'Hermann Van Pels (29 settember 1900 - 9 april 1945);
  • el Peter Van Pels, fioeu de l'Hermann e l'Auguste Van Pels (8 november 1926 - 5 magg 1945).

La fameja Van Pels l'è andada cont i Frank el 13 luj 1942, el dentista Pfeffer l'è rivaa el 16 november 1942.

I vott clandestin a hinn staa vutaa da alter gent: la Miep Gies, el Jan Gies, el Johannes Kleiman e la sò dona, el Victor Kugler, la Bep Voskuilj e 'l sò pà, squas tutt ex-dipendent del pader de l'Anna. Quest chì a portaven, anca se ris'ciaven la vitta, el mangià, notizzi e tutt quel che gh'aveven besogn. Domà lor saveven del scondili di cladestin chì. In del period de clandestinitaa, Anna ha scrivuu nel sò famos Diutel i sentiment per el Peter, i conflitt cont i sò gent e la sò aspirazion de deventà scrittora.

Depos de duu agn passaa in del scondili chì, i Frank e i sò soci a hinn staa tradii d'on quaj collaborazionista olandes (ch'a l'è staa minga identificaa) e, donca, arestaa e deportaa vers i camp de concentrament nazist, insemma a el Kugler e el Kleiman. La Miep Gies e la Bep Voskuilj, ch'a eren lì duran l'arest, a hinn scapaa menter la polizia l'era dree a 'restaa i clandestin e s'hinn sconduu aren a la ca'; depos la partenza de la polizia i dò donn a hinn tornaa in del scondili e hann mettuu al segur pussee robb che poeudeven (anca el Diutel), prima de la perquisizion de la polisia.

Prigionia e destin di clandestin Modifega

 
Statova che la se troeuva a Amsterdam dedicada a l'Anna Frank.

El 3 settember 1944, l'Anna Frank e i alter clandestin a hinn staa caregaa in su l'oltem tren in partenza per Auschwitz, indue a hinn rivaa depos trii dì. L'Erith Frank-Hollander a l'è morida de inedia a Auschwitz-Birkenau, el 6 sgenee 1945. L'Hermann Van Pels l'è morii in ona camera a gas de Auschwitz ma se sà minga inquand (el dì istess che l'è rivaa, segond la Cros Rossa, o depos on quaj dì, segund Otto Frank). L'Auguste Van Pels l'è andada da Auschwitz, a Bergen-Belsen e poeu da Theresienstadt a Buchenwald, el 9 april 1945; l'è stada poeu deportada anmò, ma se sà minga el dì che l'è morida. El Peter Van Pels ha dovuu fà l'inscì ciamada "Marcia de la mort" da Auschwitz a Mauthausen (Austria), indue a l'è morii el 5 magg 1945, trii dì prima che 'l camp a l'è staa liberaa di american. El Fritz Pfeffer l'è staa in di camp de Sachsenhausen e Buchenwald prima de morì in del camp de Neuengamme el 20 dicember 1944.

El Kleiman l'è staa liberaa on mes depos l'arest a causa de problem de salut e l'è morii a Amsterdam in del 1959. El Kugler l'è staa deportaa in pussee d'on camp de concentrament, fin a la fin de la guerra ma l'è soravivuu e l'è morii a Toronto in del 1981.

Margot e Anna a hinn staa in del camp de Auschwitz-Birkenau prima de vess spedii a Bergen-Belsen, indue a hinn morii de tifo in del mars del 1945, domà trii settimann prima che anca quest camp chì el vegneva liberaa.

Domà el pader de Anna, intra tutt i clandestin, a l'è soravivuu in di camp de concentrament. Luu a l'è restaa semper a Auschwitz; el camp l'è staa liberaa da l'esercit russ el 27 de sgenee 1945 e, el 3 giugn, Otto a l'è tornaa a Amsterdam depos trii mes de viagg. La Miep el gh'ha daa el Diutel e luu, depos che l'è vegnuu a savè de la mort di alter clandestin, ha voruu coregg la grammatica e la sintassi, tajaa ona quaj part (perchè assè privada) e publegal. El Diutel a l'è staa publegaa in del 1947 cont el titol Het Achterhuis ("l'Alogg secrett" in olandes). L'Otto Frank l'è morii a Basilea, in Sguizzera, indue 'l viveva la sò sorella, el 19 agost 1980.

El Diutel de Anna Frank Modifega

Al principi del sò diutel, l'Anna la scriv di sò penser privaa e la fà capii la sò intenzion de minga fà leggi a nissun: l'Anna, chì, la descriv la sò vitta candidament, la sò fameja e i sò amis, el bagaj che la morosava e anca la sò voeuja de deventà ona famosa scrittora de raccont quand la sarïa cressuda.

In de l'invern del 1944, on dì Anna ha sentuu dì dal Gerrit Bolkestein (member del govern olandes in esilii) in su la radio che, inquand la guerra la sarïa finida, avarïa faa-sù on register publegh in sul qual se sarïa poeuduu contà i opression di nazist durant l'ocupazion di Paes Bass; El Bolkestein ha dii anca che 'l sarïa poeuduu vess posibel la publegazion de diutej e letter e, cont la notizia chì, Anna ha scominciaa a scriv sota on'altra forma e cont ona prospetiva diversa la sò.

Donca, a gh'hinn tre version del Diutel:

  1. la version A: l'original de l'Anna (che la va dal 12 de giugn 1942 al primm de agost 1944, anca se 'l manca el tocch de quadern dal 6 dicember 1942 al 21 dicember 1943)
  2. la version B: la segonda redazion de l'Anna, scrivuda in su di foeuj per publegaj (che la va dal 20 de giugn 1942 al 29 de mars 1944)
  3. la version C: scrivuda da l'Otto Frank, simil a la version B, ma cont mudament e scassament.

In del 1956, el Diutel a l'è staa adattaa in on'opra teatrala che ha vinciuu el Premi Pulitzer; in del 1959, l'è staa faa ona pelicola in su quel diutel chì; in del 1997, a l'è stada, in fin, traa on'opra originala de Broadway.

Nòt e alter progett Modifega

 
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:
  1. La casa di Anna in Prinsengracht; coordinate geografiche: 52°22′32.09″N 4°53′03.84″E / 52.37558°N 4.8844°E52.37558; 4.8844

Ligamm de foeura Modifega