Ortografia milanesa

metod de scrittura di dialett occidentaj basaa in del dialett milanes
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L'ortografia milanesa ciamada anca classica o classega, l'è on'ortografia doprada per i variant occidental del lombard, in particolar del dialett milanes. La gh'ha come font autorevola la litteradura milanesa, a partì pu o manch del secol quell de quindes.

Storia Modifega

I primm scrittor milanes, a partì del Bonvesin de la Riva (secol quell de tredes) aveven dopraa di proppi ortografii latineggiant. Ona primma standardizzazion l'era però stada giamò fada in del 1610 cont el Prissian milanes de la lengua de Milan de l'Ambroeus Biffi, situaa a l'interno del Varon Milanes, òpera scritta del Giovann Capis (de Dòm, tanto per mostrà fina a indove la rivava l'influenza de la litteradura milanesa). Semper in quell secol chì però la nass finalment l'ortografia classega come l'intendom numm, cont i òper del Carl Maria Maggi (1630-1699), el primm che 'l dòpra el segn oeu (scritt pussee antigament come ou, û ò eu).

L'ortografia milanesa l'è in sostanza ona sort de compromiss in tra quella taliana e quella franzesa o provenzal (compagna de quella del Ligur e del Piemontes): l'unega differenza vera in tra forma scritta e parlada la sta in del metod de destinzion in tra vocaj longh e curt. Finn a quand l'influenza coltural milanesa l'è stada fòrta in tutta la Lombardia occidental, l'ortografia de riferiment l'è stada proppi quella de Milan (e anca i scrittor che dopraven minga proppi l'ortografia milanesa en dopraven voeunna compagna). Cont el predomini de l'Italian, la scrittura milanesa l'è somejada vess tropp complicada, perchè ai oeugg de on italòfon la parnonzia l'era troppa differenta de la scrittura. Per chella reson chi, cont el passà di agn, l'ortografia milanesa, soratutt in di zonn foeura de Milan e de la sova provincia, l'è devegnuda obsoleta e insci forsi la gh'ha guadagnaa el titol de classega. Al sò pòst hinn staa dopraa di ortografii pussee "sempliz", come quella de ispirazion tisinesa.

L'ortografia classega la gh'ha 'vuu on'altra regolarizzazion a la fin del secol quell de vint grazie al Circol Filològich Milanes, che l'ha adattaa a l'us modern e a la parnonzia streccia de la città de Milan e de ona quaj zonna del macromilanes.

Tabella Modifega

Lettera IPA Not Esemp
A a [a] [ã] o [ɑ̃] denanz a M, N
  • gatt [gat],
  • fada ['fɒ:da];
  • gamba [gã:ba];
  • Milan [mi'lã:].
Aa aa [ɒ:] [a:]
  • cantaa [kã:'tɒ:],
  • scoltaa [skul'tɒ:].
B b [b] [p] a la fin di paròll
  • bell [bɛl];
  • piomb [pjʊ̃:p].
C c [k;tʃ] [tʃ]
  • denanz a I, E
  • a la fin di paròll (cc)

[k] denanz a A, O, U e H

  • [ka],
  • cuu [ky:],
  • còll [kɔl],
  • cess [tʃɛs],
  • cines [tʃi'ne:s]
  • chi [ki]
  • magich ['ma:dʒik]
D d [d] [t] a la fin di paròll
  • dòna ['dɔna];
  • mond [mũ:t].
E e [e;ɛ] [ẽ] denanz a M, N
  • veder ['ve:dər];
  • bell[bɛl];
  • avert [a'vɛ:rt];
  • ben [bẽ:]
  • perchè [pɐr'kɛ];
  • vedè [vɐ'dɛ].
Ee ee [e:] pussee [py'se:]
F f [f]
  • foo [fu:]
  • uff [yf]
G g [g; dʒ]
  • [dʒ] denanz a I, E
  • [g] denanz a A, O, U e H
  • [k] a la fin di paròll
  • gall [gal],
  • gora ['gu:ra],
  • guzz [gyz],
  • girà [dʒi'ra],
  • gent [dʒẽ:t]
Gl gl [ʎ] (denanz a "ia", "ie", "io", "iu")

[gl] in di alter casi

GN gn [ɲ]
  • campagna [/kam'paɲa/],
H h
I i [i; i:] [ɪ̃ː] o [ĩː] denanz M, N
  • chì [ki],
  • milla ['mila],
  • sira ['si:ra]
  • selezion [selə'sjũ:],
  • vesin [və'zĩ:];
  • voeui [vøj].
II ii [ii] tradii [tra'di:].
J j [j]
  • voeuja [vø:ja],
  • tajà [ta'ja].
L l [l]
  • lecc [lɛtʃ],
  • mel [me:l]
  • tòlla ['tɔla],
  • mull [myl]
M m [m] nasal denanz a ona vocal o a la fin di paròll
  • mar [ma:r];
  • amor [a'mu:r];
  • semper [sẽ:pər]
  • amm [am]
N n [n]
  • nas [na:s],
  • anell [a'nɛl];
  • dentər [dẽ:ter];
  • moron [mu'rũ:]
  • ann [an]
O o [ʊ; u] [ũ] o [ʊ̃] denanz a M, N
  • soll [sul],
  • dottor [dutu:r],
  • mont [mũ:t]
Ò ò [ɔ]
  • còtt [kɔt],
  • paròlla [pa'rɔla],
  • ògni ['ɔɲi]
Oeu oeu [ø] fasoeu [fa'zø:]
Oo oo [u:]
  • foo [fu:],
  • voo [vu:],
  • soo [su:]
Ô ô [u:]
  • [su:],
  • resgiô [re'ʒu:],
  • rasô [ra'zu:]
P p [p]
  • praa ['prɒ:].
  • tròpp [trɔp]
Qu qu [kw]
  • quell [kwɛl],
  • quant [kwã:t].
R r [r]
  • ar [a:r],
  • restà [res'ta].
  • carr [kar].
S s [s] [z] in mezz ai paròll quand che l'è minga doppia
  • seda ['se:da],
  • dis [di:s],
  • fasoeu [fa'zø:]
  • assee [a'se:];
  • pass [pas].
Sc sc [ʃ]
  • denanz a I, E
  • [sk] denanz a A, O, U e H
  • scià [ʃa],
  • figurasc [figy'raʃ].
  • schivi ['ski:vi];
  • Franzesch [fran'sɛ:sk].
S'c s'c [stʃ] mis'cià [mis'tʃa]
Sg sg [ʒ]
  • denanz a I, E
  • [sg] denanz a A, O, U e H
resgiô [re'ʒu]

pesg [peʒ]

T t [t]
  • iter ['li:ter],
  • terra ['tɛra].
  • mett [mɛt]
U u [y; ʏ]
  • [ʏ̃] o [ỹ] denanz a M, N
  • [u] in i dittongh
  • tutt [tʏt];
  • scur [sky:r];
  • quell [kwɛl];
  • guardà [gwar'da];
  • Euròpa [ew'rɔ:pa];
  • autorizà [awturi'za];
  • quistion [kwistjũ:]
Uu uu [y:] cuu [ky:]
V v [v] [f] a la fin di paròll

∅ infra "o" e "a" o infra "a" e "o" o infra "u" e "i"

  • vin [vĩ:];
  • avicc [a'vitʃ];
  • sarissov [sa'risuf];
  • lavorà [lau'ra].
  • trovà [tru'a].
  • ruvina [ry'ina]
Z z [s]
  • azzal [a'sa:l];
  • bernazz [ber'nas].

Representazion di sòn Modifega

  • a: [a]/[a:]; [ã]/[ã:] (denanz a M, N)
    • gatt [gat], fada ['fɒ:da]; gamba [gã:ba]; Milan [mi'lã:].
  • à: [a]; doperada domà a la fin di paròll.
    • cantà [kãn'ta], domà [du'ma], papà [pa'pa].
  • aa: [ɒ:]; doperada domà a la fin di paròll.
    • cantaa [kãn'tɒ:], scoltaa [skul'tɒ:].
  • b: [b]; [p] (a la fin di paròll).
    • bell [bɛl]; piomb [pjũ:p].
  • c: [k] (denanz a A, O, U), [tʃ] (denanz a I, E).
    • [ka], cuu [ky:], còll [kɔl], cess [tʃɛs], cines [tʃi'ne:s].
  • ch: [k]; despess scrivuu 'me gh.
    • chi [ki], magich ['ma:dʒik].
  • d: [d]; [t] (a la fin di paròll).
    • dòna ['dɔna]; mond [mũ:t].
  • e: [e]/[e:]; [ɛ]/[ɛ:]; [ẽ]/[ẽ:] (denanz a M, N).
    • veder ['ve:dər]; bell[bɛl]; avert [a'vɛ:rt]; ben [bẽ:].
  • è: [ɛ]; doperada domà a la fin di paròll.
    • perchè [pər'kɛ]; vedè [və'dɛ].
  • ee: [e:]; doperada domà a la fin di paròll.
    • pussee [py'se:].
  • f: [f]
    • foo [fu:].
  • ff: [f]:
    • uff [yf].
  • g: [g] (denanz a A, O, U), [dʒ] (denanz a I, E).
    • gall [gal], gora ['gu:ra], guzz [gyz], girà [dʒi'ra], gent [dʒẽ:t].
  • gh: [g] (denanz a I, E); [k] (a la fin di paròll).
    • ghir [gi:r], ghell [gɛl], drammatigh [dra'ma:tik].
  • i: [i]; [i:]; [ĩ]/[ĩ:] (denanz a M, N); [j].
    • chì [ki], milla ['mila], sira ['si:ra] selezion [selə'sjũ:], vesin [və'zĩ:]; voeui [vøj].
  • ì: [i]; doperaa domà a la fin di paròll.
    • marì [ma'ri].
  • ii: [i:].
    • tradii [tra'di:].
  • j: [j]; doperà domà in d'on quai cas.
    • voeuja [vø:ja], tajà [ta'ja].
  • l: [l]
  • lecc [lɛtʃ], mel [me:l].
  • ll: [l]
    • tòlla ['tɔla], mull [myl].
  • m: [m]; strengiuda in tra ona vocal e ona consonant la fa vegnì nasal la vocal.
    • mar [ma:r]; amor [a'mu:r]; semper [sẽ:pər].
  • mm: [m].
    • amm [am].
  • n: [n]; strengiuda in tra ona vocal e ona consonant (o a la fin di paròll) la fa vegnì nasal la vocal.
    • nas [na:s], anell [a'nɛl]; dentər [dẽ:ter]; moron [mu'rũ:].
  • nn: [n].
    • ann [an].
  • o: [u]/[u:], [ũ]/[ũ:] (denanz a M, N).
    • soll [sul], dottor [dutu:r], mont [mũ:t].
  • ò: [ɔ]/[ɔ:].
    • còtt [kɔt], paròlla [pa'rɔla], ògni ['ɔɲi].
  • oeu: [ø]/[ø:].
    • fasoeu [fa'zø:].
  • oo: [u:]; doperaa domà a la fin di paròll.
    • foo [fu:], voo [vu:], soo [su:].
  • ô: [u:]; doperaa domà quand che la o l'è curta ma minga overta.
    • [su], resgiô [re'ʒu], rasô [ra'zu].
  • p: [p].
    • praa ['prɒ:].
  • pp: [p].
    • tròpp [trɔp].
  • qu: [kw] (denanz a tucc i vocai).
    • quell [kwɛl], quant [kwã:t].
  • r: [r].
    • car [ka:r], restà [res'ta].
  • rr: [r].
    • carr [kar].
  • s: [s] (a l'inizzi e a la fin di paròll), [z] (in mezz ai paròll).
    • seda ['se:da], dis [di:s], fasoeu [fa'zø:].
  • sc: [ʃ].
    • scià [ʃa], figurasc [figy'raʃ].
  • sch: [sk].
    • schivi ['ski:vi]; Franzesch [fran'sɛ:sk].
  • sg: [ʒ]
    • resgiô [re'ʒu].
  • s'c: [stʃ].
    • mis'cià [mis'tʃa]
  • ss: [s]; doperaa domà in mezz a dò vocai o a la fin di paròll.
    • assee [a'se:]; pass [pas].
  • t: [t].
    • liter ['li:ter], terra ['tɛra].
  • tt: [t].
    • mett [mɛt]
  • u: [y]/[y:]; [ỹ] (denanz a M, N); [u] (in di grupp AU, EU, UA, UE, UI).
    • tutt [tyt]; scur [sky:r]; quell [kwɛl]; guardà [gwar'da]; Euròpa [ew'rɔ:pa]; autorizà [awturi'za]; quistion [kwistjũ:]
  • uu: [y:].
    • cuu [ky:]
  • v: [v]; [f] (a la fin di paròll); denanz a la O la se parnonzia minga.
    • vin [vĩ:]; avicc [a'vitʃ]; sarissov [sa'risuf]; lavorà [lau'ra].
  • z: [s] (a l'inizzi di paroll); [z] (in mezz ai paròll).
  • zz: [s]; doperaa in mezz e a la fin di paròll.
    • azzal [a'sa:l]; bernazz [ber'nas].

Variant Modifega

Ortografia pre-Filologich Modifega

Prima de l'intervent del Circol Filologich Milanes la grafia milanesa la doperava minga 'na distinzion in tra la "ò" e la "o", che l'è 'n invenzion recenta. A l'era anca spantegaa scriv el son "à" che l'era minga de 'n verb infinii comé "aa", per esempi "cittaa" o "sanitaa".

Ortografia del Monti Modifega

L'ortografia del Monti a l'è 'na varianta de la grafia milanesa doperada del Peder Monti per el sò dizionari comasch: El gh'ha 'me differenz el marcà di vocai longh e curt, minga previst in la grafia classega.

Variant per alter dialett ocidentai Modifega

L'importanza dei milanes in del mond lombard l'ha menaa anca i sgent di alter provinzz ocidentai a doperà la grafia milanesa cont di variant. I pussee doperaa a hinn la "u" atonega, per esempi in "libru", doperaa in di dialett tant 'me quell de Legnan, o el fonema "ou" per la "o" milanesa.

Vos correlaa Modifega