Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L'Assedi de Genova l'è staa on fatt militar di guerr napoleonigh.

Quand, in del 1799, i Frances eren staa scasciaa foeura de la Repubbliga Cisalpina di Austriegh, hann segutaa a resist in de la Repubbliga Ligur, sotta el comand de l'Andrea Massena, ancamò per on ann.

In del mes de april del 1800 i Austriegh hinn riessii a strengg el Massena in de l'area del port de Genova, che lù e voreva difend fina a l'ultim omm, anca perchè 'l saveva che 'l Napoleon l'era 'dree a tornà in Italia.

Però el gh'eva minga de reforniment, anca perchè la flotta inglesa la bloccava el port e, in sul princippi de luj, l'è staa costringiuu a trattà la resa, con la qual l'ha ottegnuu de podè retiràss cont i sò omen in del territori controllaa di Frances e con l'onor di armi.