Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Automotris FS ALe 582
Automotrix

Agn de costruzion 1987-1991
Agn de esercizi 1987-
Quantitaa produxida 90
Costruidor Part meccanica: Breda, Fiore Officine Caserta, Stanga

Part elettrica: Ercole Marelli, Ansaldo Trasporti, Metalmeccanica Lucana,

Lungeza 26'115 mm
Largeza 2'780 mm
Alteza 2'800 mm
Scartament 1'435 mm
Interperno 18'640 mm
Pass di carrei 2'560 mm
Massa in servizi 57 t
Classificazion di locomotive Bo'Bo'
Diameter rœde motrix 860 mm
Raport de trasmission 30/75
Potenza oraria 1'252 kW
Velocitaa massema omologada 140 km/h
Alimentazion 3 kV CC

L'automotris FS ALe 582 a l'è 'n automotris pensada per el straport pendolar o a media distanza, a correnta continua de 3'000 V.

Storia Modifega

El progett a l'è desviluppaa a mità agn '80 per sostituì i treni pussee vègg doperaa per el traffigh pendolar e a media distanza soratutt in di lign secondari de la Sicilia e del Sud. L'è pensada 'me evoluzion de l'automotris FS ALe 724 pussee confortevola, de che la se podeva cobbià.

In del 1984 scomincia el lavorà e in del 1987 a hinn consegnaa i primm motris. Ses a hinn staa crompaa anca di Ferrovie Nord Milano e consegnaa in del 1993, classificaa 'me Automotris FNM E.750.

I treni eren faa tipicament de 'na motris, 'na remorciada Le 763 e Le 884 e 'na remorciada pilota Le 562.

In del 2014 in l'ambit del progett Interreg in tra Italia e Svizzera 6 unità a hinn daa a la Trenord per vèss mittuu in servizzi de la Valtolina. In del 2017 n'hinn staa retiraa on poo per di problema de affidabilità.

Caratteristich Modifega

El mus de la motris a l'è noeuv rispett a quell classich e pussee fazil de mantegnì. I interni a hinn dividuu in prima class cont tre fil de post a settà e i àlter de segonda class. Hinn sènza la toalett, che la gh'è domà in di remorciaa.

La part elettrica a l'è arenta a quèlla de l'ETR 450 e la ved du motor per carrell, sospenduu e che trasmetten a la roeuda cont di ingranagg. El sistema de contròll de potenza a l'è elettronich e la presa de corrent a l'è fada cont du pantograf de tipo 52 FS, che menen l'elettricità in d'ona gabina ad alta tension sarada.

La frenatura a l'è de tipo elettrich combinaa: A volta velocità a l'è el sistema elettrich ad attivàss, a bassa velocità anca quell pneumatich, per permètt de fermà la motris.

Galleria di foto Modifega

Riferiment Modifega

Bibliografia Modifega

  • Vittorio Cervigni, Elettromotrici ALe 582, in "I Treni Oggi" n. 72 (giugno 1987), pp. 14-18.
  • Pubblicazioni di servizio FS, Elettromotrici ALe 582

Vos corelaa Modifega

Alter progett Modifega