Bagg (familia)

Familia nobil originaria de Bagg
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vedrína

I Bagg (anca de Bagg, da Baggio in italian) inn stad una familia nobil milanesa, el che nom l'è ligad a quell del borgh omonem.

Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Foto d'epoca del Palaziett

I Bagg hann jutad a fà de Bagg un center important di so temp, e gh'heven la soa sed al Palaziett, in del center de Bagg e arent a la Gesa Veggia, fada su per volontà del Papa Lissander II, cont una soa generosa donazzion.

Storia Modifega

Origin Modifega

El prim member de la familia cognossud a l'è el Tazon de Bagg, despess reportad 'me "Badaglo", che 'l gh'ha havud 'me fioeul l'Arioland, che 'l gh'ha havud trii fioeui, l'Adelard, el Tazon e l'Anselmo, che hann dad origin ai vari ram de la familia.

Del fioeul Adelard el gh'ha havud origin el ram capitaneal de Bagg. Del fioeul Tazon, inveci, el gh'ha havud origin el ram "de civitas Mediolani", pussee dent a la politega urbana e quell che 'l gh'ha havud i Sant. De l'Anselmo, inveci, l'è vegnud foeura el ram de Vignaa, che però l'è andad no inanz desgià che l'è restad senza ered.

In del 875 inn reportad 'me proprietari de la Gesa de San Giovann ai Quater Facc, a l'epoca ancamò cont di carateristegh de tempi pagan.

Se pensa che gh'habien havud sucess in del cresser in la società milanesa in la rivoeulta contra el vescov Landolf de Carchen, el che pader, che 'l governava 'me un tirann in su la cità, el saria stad mazzad propi del Tazon o de 'n so serv. El Tazon l'era, tra l'alter, ligad propi tant a la Basilega de Sant Ambroeus.

El prim ducument che 'l revarda i possediment di Bagg in Bagg l'è del 967, ma a l'è probabel che gh'habien havud poder sgiamò de temp prima.

El period d'or, la signoria in del baggin e 'l primad religios Modifega

 
Papa Lissander II, vun di esponent pussee important e cognossud di Bagg

Deventen poeu capitanei de la Piev de Cesan Boscon, indova che, a diferenza di alter familie del temp, ghe riven a ciapàss el dirizz de ciapà la decima e a deventà 'n autorità publega, inscì de deventà di sciori de facto de l'area de Bagg, roba che a la fin l'ha menad mal a la familia che, senza di ben important foeura de la zona, quand che hann perdud el poder lilinscì hann in fin perdud el so roeull in la società. Anca se mai tirad a man 'me sciori in la documentazzion ofizziala de l'epoca fina al XII secol eren ritegnuu 'me domini del territori de la popolazzion rustega, in d'un period che l'è stad quell d'or per la familia e in di so possediment de la banda de Cesan.

Intorna a l'ann 1000 i Bagg riven al l Nivell pussee alt de poder imperial che gh'hann havud, quand che l'Arderigh l'è nomenad in del 1015 mess per el contad de Milan e 'l Sevar, e in di agn dopo di alter Bagg hann lavorad 'me mess imperial e hann podud donca fàlla de padron in la cità, con l'usurpazzion di terre di alter familie e badie.

I so possediment urban eren arent a la Porta Cumana, in quella contrada de Brera che l'ha donca tolt el nom de "contrada de Bagg".

In del secol quell de XI a l'era una familia in tra i pussee important de Milan, vesina al mond di giudes e di nodar e cont un mugg de proprietà, oltra a di roeul in la Gesa ambrosiana, indova che inn particolarment fortunad desgià che l'è stad de la familia, pussee de precis del ram de Milan, el Papa Lissander II e anca l'Anselmo de Lucca, vescov assee important. Eren, tra l'alter, in tra i esponent pussee important del moviment de la pataria. A nivell religios, però, tachen a perder de poder quand che l'Erlembald Cotta l'è mazzad e donca la fazzion sostegnuda di Bagg la taca a deventà men importanta.

Quand che l'era vescov l'Arnolf III la proprietà de la Gesa de Santa Maria Grega l'è passada a la canonega de Sant Ambroeus, el che prevost a l'era el Landolf de Bagg. In del 1097 el Landolf l'è aversari de l'Anselmo IV de Bovis situazzion che, per i studios di famili milanes, l'era esempi de 'na total "urbanizazzion" de la familia, che l'haveva donca perdud i so carateristegh de familia in tra el contad e la cità.

El Landolf, poeu, el s'era svesinad al so aversari ma l'era restad anca un pont de riferiment per i nemis de l'Anselmo, tant de vesser anca candidad 'me sucessor de l'Anselmo a la mort in del 1101 e la familia la se svesina anca ai posizzion di Vescont.

El declin Modifega

In del 1117 l'Ariald de Bagg e l'Alderald de Bagg inn nomenad consol del comun de Milan e in del 1119 l'Ariald l'è giudes de 'na sentenza a favor de la gesa de San Giovann de Monscia. In del 1128 un alter Anselmo de Bagg l'è member de 'na delegazzion mandada a Brebbia per convincer l'Anselmo V Pusterla a tornà a Milan e 'l partecipa a l'incoronazzion del Corad de Svevia. 'Sta scerna l'ha slontanad i Bagg de la Gesa ambrosiana, tant de perder la prevostura de la Basilega, e i ha obligad a tacà a vender di ben de la familia, e 'l gh'ha infin havud un roeull important in del declin de la familia.

Sgiamò a mità del secol gh'è di document indova che i Bagg gh'hann havud de passà di giudes per pagà di vegg debit di so sgent e in fin domà 'n quaj fortunad, e minga tuta la familia, l'era bon de tegnì di mester de poder.

Intorna al 1170 gh'hann havud di ligam cont un'altra familia important de Milan, cioè i Cagapist, che però s'inn s'cepad poch dopo per di reson ereditari. In general, però, i so relazzion inn considerad di studios in tra i pussee fort e spantegad del Milan del period.

 
Dissegn de fin '800 de la Gesa Veggia, chinscì restruturada, fàda su di De Bagg

El so poder politegh milanes, però, l'heva tacad sgiamò a perdès con l'Ariald, darer politegh debon potent de la familia, e i Bagg eren una familia compagna di alter intorna ai agn del Barbarossa, che poch dopo l'ha desmetud de partecipà a la politega milanesa a la fin de la guerra con l'Imperi. Resten ativ, però, in l'atività creditizzia, che eren impegnad sgiamò de la mità del secol, soratut grazzia a la Cicera de Bagg.

In del 1206 perden ogni dirizz in su Bagg, che l'è cedud a l'Algis de Vared, familia ligada ai Bagg, dopo che heven sgiamò perdud la pupart di so dirizz in favor di Gese de la zona.

Dopo del declin Modifega

I Bagg inn però restad ativ in d'un quaj setor, anca se senza tornà mai al prestisg che gh'haveven prima.

Intorna al 1500 a l'era ativ el Franzesch de Bagg, nodar arcidiocesan, autor de 'n poo de at in del milanes.

In del 1628 el pret Anselmo de Bagg el firma un pat con l'arcivescov Federigh Boromee per fà tornà in del quarter una parochia in la Gesa Veggia, senza obligà i baggit a fàss la longa distanza in tra Bagg e Cesan Boscon. Inscì la Gesa, che l'era de proprietà de la familia, la torna ativa e l'è nomenad el prim curad, el Giovann Batista Bosis, e per festegià i baggit hann fad la prima Sagra. In cambi, però, la familia l'ha renonziad ai so storegh privilesg, compagn de podé indicàgh el prevet competent per la gesa al Vescov.

Genealogia Modifega

Capitanei de Bagg Modifega

  • Tazon de Bagg (IX secol)
    • Arioald de Bagg (X secol)
      • Adelard de Bagg (in tra el 967 e 'l 1031, mess regal in del 1010)
        • Arderigh de Bagg (maridad con l'Ageltruda)
          • Anselmo de Bagg (prelad ordenad in del 1054)
          • Adelard de Bagg (mess regal)
            • Adelard de Bagg
          • Arderigh de Bagg
            • Arderigh de Bagg
              • Campio de Bagg
              • Landolf de Bagg (ceregh)
              • Anselmo de Bagg
            • Landolf de Bagg (ceregh de la Basilega de Sant Ambroeus)
        • Arioald de Bagg
      • Tazon de Bagg
        • Ram de Milan
      • Anselmo de Bagg de Viniaa (capostipit del ram de Viniaa, senza fioeui)

El gh'è anca un ramesin de che la se cognoss no l'origin che 'l gh'ha 'sta genealogia:

  • Arioald de Bagg (madidad cont la Richelinda)
    • Ariald (maridad con la Rolinda)
    • Arderigh
    • Anselmo (prevet)

Ram de Milan Modifega

  • Tazon de Bagg
    • Arderigh de Bagg
      • Anselmo de Bagg (vesch de Lucca del 1057 al 1073 e Papa del 1061 al 1073)
      • Fioeul descognossud
    • Enrad de Bagg (prelad ordenad in del 1028)
    • Alderigh de Bagg (maridad con la Richilda)

El gh'è anca un ram de che l'è minga ciara la genealogia, circa del XII secol:

  • Tazon
    • Arderigh
    • Fioeul descognossud
      • Arnald

Member del cler Modifega

  • Arioald
    • Tazon
      • Arderigh
        • Anselmo (Papa Lissander II, vescov del 1057)
        • Fioeul descognossud
          • Anselmo (de Lucca, vescov del 1073)
      • Enrad (1028)
    • Adelard
      • Arderigh
        • Anselmo (1054)
        • Arderigh
          • Landolf (1096)
          • Arderigh
            • Landolf (1101)
      • Arioald

El gh'è anca un Anselmo, fioeu de 'n Arioald, pret in tra el 1087 e 'l 1097.

Riferiment Modifega

Bibliografia Modifega

  • ORDINE SOCIALE E FORMAZIONE DEL CLERO CATTEDRALE DEI SECOLI XI E XII NELLA GERMANIA E NELL'ITALIA SETTENTRIONALE
  • Memorie spettanti alla storia, al governo, ed alla descrizione della città, e della campagna di Milano, ne' secoli bassi. Raccolte, ed esaminate dal conte Giorgio Giulini,
  • I CAPITANEI E LA CITTA’ RAPPORTI SOCIALI E AZIONE POLITICA DELL’ARISTOCRAZIA A MILANO NELLE SPERIMENTAZIONI DEL POTERE URBANO (META’ XI SECOLO - 1185)
  • Sant'Apollinare 1942-2012