Bernabò Viscont
El Bernabò Viscont (Milan, 1323 – Trezz, 19 de dicember 1385) l'è staa scior de Bergom, Bressa, Cremona, Soncin, Lonaa e Val Camonega e, insemma ai fredej Mattee II, mort in del 1355, e Galeazz II, co-Scior de Milan dal 1354 al 1378 e, restaa indeperluu, Scior dal 1378 al 1385.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Bernab%C3%B2_Visconti.jpg/220px-Bernab%C3%B2_Visconti.jpg)
Fioeu del Steven Viscont, insemma al fredell Galeazz, anca se minga de comun accord, l'ha slargaa i confin del Stat Viscontee che l'è 'ndaa poeu al nevod Gian Galeazz Viscont, dòpo che l'è deventaa l'unich scior de Milan e l'è staa faa mazzà proppi del Gian Galeazz, che 'l vedeva in di sò azion 'n avversità ai sò lianz, e l'è staa in principi menaa via di trupp del Jacom Dal Verme 'me tirann, l'ha permiss ai milanes de saccheggià la soa residenza, ciovè la Cà di Can, e poeu mazzà cont on baslott velenaa de fasoeui. Per impedìgh de deventà on martir di milanes l'è staa tributaa, dopo de la soa mort, 'me 'n gran eroe e gh'han faa 'n gran obèt.
L'ha fondaa, insemma al fredell Galeazz, l'Università di Studi de Pavia.
El Bernabò el gh'ha avuu 25 fioeui, in tra i legittim e quej illegittim, e l'ha faa su di oeuver 'me el Castell de Cusagh, de Pagazzan, el Pont de Trezz e 'l slargament de la Rocca de Bergom e la costruzion de la Cittadella de Bergom.