Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Bestia de Cusagh a l'è stada ona lova che in l'estad del 1792 in di bosch arent a Cusagh l'è deventada antropofaga e l'ha mangiad un poo de fiolit e de tosann.

Dissegn de la Bestia

Storia Modifega

Origin Modifega

El prim mort a l'è stad el sgiovin Giuseppe Antonio Gaudenzio, fiolin de 10 agn de 'na familia de pastor, che l'è descomparid in del bosch el 5 de luj, intant che 'l cercava una vaca perduda e la matina dopo hann trovad el fiolin mort, vonc de sangu e con la vaca ancamò viva. Quater dì dopo a Limbiaa, a circa 20 chilometer de Cusagh, la bestia l'ha tacad di sgioven ch'eren dree a guardà el so rosc, che se salven con l'andà in su 'na pianta, però quand che vann sgiò la bestia la torna e la mazza el Carlo Oca, de vot agn, trovad poch dopo quand che una folla l'è rivada a jutàll, senza sucess. El 10 de luj l'è stada mazzada a la Cassina Pobia, a circa 15 chilometer de Cusagh, la Giuseppina Saracchi, che l'era in su la strada con la sorella.

Cacia a la bestia Modifega

A gh'è stada 'na vera psicosi colletiva e in principi i milanes haveven dad la colpa a 'na iena scapada a 'n tal Bartolamee Capellin, originari se pensa de la zona de Parma, girovagh cont un so circh de bestie. L'ha deciarad in principi che la fuss morta, poeu che la fuss stada venduda e poeu l'è scapad in Veneto.

I autorità hann mitud in su la bestia una taja de 50 zechin e l'ispetor a la cacia Borri l'ha fad su una squadra de contadin e de casciator per trovàlla: un quaj dì dopo la bestia l'ha provad a tacà di pastor, che inn salvad di so vache, e un contadin vesin che l'ha provad a sbaràgh cont el so s'ciop, ma el s'è blocad. Dopo de quella roba chi inn sortide di olter vos in sui poder de la bestia, compagn de quell de fàgh tremà i man ai casciador per fàj sbarà no, e donca la taja l'è volzada a 150 zechin. Tanta sgent l'ha pensad de havé vist la bestia quand che, in realtà, l'haveva vist un quaj bestioeul domestegad.

Arent a Milan Modifega

El 1 de agost la bestia la copa la Antonia Maria Beretta, de vot agn, che l'è trovada in fin de vita con 45 feride. Vun di testimon l'ha did che la bestia l'era longa circa 120 cm, volta 90 cm, cont el mus de porscell e pel ross. Du dì dopo a Assian, in tra Cusagh e Bagg, l'è mazzad e lassad mez mangiad el Agosto Domenico Cattaneo e 'l dì dopo a Arlun l'è mazzada la Giovanna Sada, toseta de 10 agn, che la caminava con la sorella e 'n fioeul. El midem dì a Trenn l'è tacad el Dionigi Giussano, che l'è salvad de 'n contadin.

'Sti atach, arent ai porte de Milan, hann menad el panich in la cità e i milanes credeven che fussen una sventura per l'intervent austriegh in Franza. Cont el jut de la Gesa inn stad dad un s'ciop con bajoneta a tucc quei che se faseven volontari in la cacia a la bestia, ma el 16 de agost a Barlassina a l'è copada la Anna Maria Borghi, toseta de 13 agn, che l'era dree a possà intant che la vardava i so bestie. La toseta l'ha provad a dàgh del pan a la bestia, che però l'ha atacad lee e l'è stada casciada de 'n contadin intant che ghe colpiva la gola. Poeu, cinch di dopo, l'ha mazzad anca la Giuseppina Re e 'l di dopo, a Terrazzan l'è mazzada la Maria Antonia Rimoldi.

El 24 de agost du pret, el Filippo Rapazzini e 'l Giuseppe Comerio, fann un pian per ciapà la bestia, con di trapole con domà una vertura a vista de meter in la pupart di zone rurai arent a Milan

La catura Modifega

El 24 de setember una lova l'è ciapada e mazzada in d'una fossa a la Pobia. La carcassa l'è mostrada a quei che inn stad tacad che, per la pupart, confermen che la fuss stada lee. L'autopsia la mostra che l'era una fomna, cont di canin assee gross e consumad e con tancc cicatris in sui art. Quand che la derven troeuven in del coeur un fil de canapa de circa 60 cm e 'na malatia ai rognon. Desgià che gh'è stad no di alter atach dopo de l'event el 5 de otober a l'è proclamad che l'era lee la bestia, che l'è donca imbalsamada e mostrada a Piazza del Dom, e l'è venduda poeu per 12 zechin al Musee de Storia Natural de l'Università de Pavia.

Riferiment Modifega

Vos corelade Modifega