Bianca Maria Sforza

imperadora de l’Imperi Roman Sagrad
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Bianca Maria Sforza (5 de avril del 147231 de desember del 1510) l’è staita resgina di Todesch e imperadora de l’Imperi Roman Sagrad apœus al mariozz cont el Massemilian I d’Asborgh. A l’era la tosa del Galeazz Maria Sforza, duca de Milan, e de la Bona Savoja[1] che l’haveven ciamada inscì in honor de la mama granda, la Bianca Maria Vesconta.[2]

La bella prenzipessa, suposud litrat de la Bianca Maria tributad al Leonardo da Vinci

Quand che la gh’haveva nomà zinch agn, el bobà l’è stait mazzad su ind una gamina traita in pee dei oposidor sœu de lu ind la cort milanesa.[2] De facc, el Galeazz Maria l’era un poo un sacranon e un baloss, e el s’era fait un frach de desenemis per via del sò carater spotegh e bissœul. Adree al mazzament, la mama Bona l’è vegnuda resgenta del ducad per un cicinin de temp cont el sostegn del consejer Cich Simoneta, infina a quand el Lodovigh el Nigher – barba de la Bianca Maria – l’è riessid a la fenitiva a tœù controll de Milan, cont el deventà inscì anca el resgior di nevod.

El 16 de marz del 1494[3] la s’è maridada cont el Massemilian I d’Asborgh, imperador de l’Imperi Roman Sagrad e rè di Todesch. El mariozz l’era stait rangiad del barba Lodovigh, che el voleva che l’imperador el ghe conferiss ofizzialment el titel de duca de Milan; in scambi el Massemilian l’ha rezzevud una schirpa de fà stremizzi voltra che a la sposa, una soma strepitosa de zircumzirca 400'000 ducad.[4] L’union la s’è però despoltiada infeliz: el Massemilian – sgiamò vedov per dò vœulte – depos havé sconsumad el mariozz l’ha deit che la sò nœuva fomna l’era sì bella bellenta, ma ghe calava la saviezza che la gh’haveva la sò prima mojer. Per lee a l’era de facc impossibel fàss volé ben del marid, che el la considerava un zich pantolla e ciciarona, quajota e trasona cont i daner.

Depos del 1500 l’imperador l’haveva perdud ogna interess in Bianca Maria, che l’ha scomenzad a viver indeperlee in devers castei del Tirœul, serciada su de una cort composuda soratut de di Milanes. La cobia l’ha minga razzad de fiœui.

L’è moruda el 31 de desember del 1501, provabilment per un malann compagn de l’anoressia nervosa. L’è staita interrada ind la badia de Stams.

Referenze

Modifega
  1. King, Ross (2012). Leonardo and the Last Supper. Bloomsbury. 
  2. 2,0 2,1 Bianca Maria Sforza, regina dei Romani e imperatrice (it). Treccani.
  3. (2007) The Making of the West, 2nd, Bedford/St. Martin's, 458. ISBN 978-0-312-43946-0. 
  4. George R. Marek, The Bed and the Throne: The Life of Isabella D'Este, p. 42, Harper & Row, 1976, ISBN 978-0-06-012810-4

Ligam de denter

Modifega

Ligam de fœura

Modifega