Bilanc energetich a la superfice terrèster

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El bilanc energetich in su la superfice terrèstra a l’è l’equilibri tra i fluss de calor in entrada e in sortida de la superfice terrèstra. [1]

G= R↑- R↓-HS-HL –Fg

I fluss de calór hinn:

  • la radiazion solar gobal men quèlla che la ven riflettuda (R↓) dada de la sòma de la radiazion che la riva giò direttament del sol e de quèlla che la riva dòpo de vèssa stada spanduda de l’atmosfera (H) cont el considerà che minga tutta la radiazion la ven ciapada per via de l’albebo (a) .
R↓=(H+I)•(1-a)

R↓ a l’è on fluss in entrada;

Per savenn pussee, varda l'articol Radiazion solar.
Per savenn pussee, varda l'articol Radiazion terrèstra.
Per savenn pussee, varda l'articol Effètt sèrra.

indoe:

CH a l’è on coefficient de proporzionalitàa de calcolà;
Tg a l’è la temperadura de la superfice del soeul;
Ta a l’è la temperadura de l’aria a on quaj meter de la superfice;
Va a l’è la velocità del vent a on quaj meter de la superfice.
Per savenn pussee, varda l'articol Conduzion tèrmica.
Ug a l’è l’ umidità de la superfice del soeul
Ua a l’è l’ umidità de l’aria a on quaj meter de la superfice;
Per savenn pussee, varda l'articol Calor sconduu.
  • fluss de energia dirètt vèrs el strat dedenter de la Tèrra (Fg);

Sti ùltimm trii flus chì pòden vèss in entrada oppùr in sortida. A gh’è anca di alter fluss che pòden, de sòlit, vèss trascuràa:

G donca a l’è el fluss nètt in su la superfice, o ben el risultàa di contribuzión alter fluss.

Vos correlaa Modifega

Riferiment Modifega

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 159-161. ISBN 88-483-1168-7.