Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Bilbo Baggins (ovestron: Bilba Labingi) a l'è on personagg letterari protagonista di liber del scrittor ingles John Ronald Reuel Tolkien. A l'è 'l protagonista del liber El Hobbit, e 'l gh'ha on roeul important anca in del capplavor de l'autor ingles, El Scior di Anei.
A l'è on hobbit de la Contea, cusin de Frodo Baggins, e vun di portador de l'Unegh Anell, creaa de Sauron, el Scior Negher.
Al princippi de El Hobbit el Bilbo a l'è vun che 'l ghe pias restà a cà a pacià, lengg, dormì e colezzionà ricamm: in del cors de la storia però a solten foeura i sò grand qualità (coraggios, leal, pien de inventiva e inizziativa), fina a deventà fondamental per la compagnia de Thorin Scud-de-Rogor in del conquistà la Montagna Indeperlee.

El Bilbo Baggins in d'on dissegn modern.

Biografia Modifega

El Hobbit Modifega

Nassuu el 22 de settember, a l'è 'l fioeu de Bungo Baggins e Belladonna Tuc. Restaa orfen che l'era ancamò on fiolin, el Bilbo l'ha ereditaa di caratter de tutt e dò i famili: del ramm Baggins el gh'ha 'vuu la tendenza a stà tranquill e paciarott in cà, del ramm Tuc, inscambi, la curiosità e la voeuja de aventura. A bon cunt, per la pupart de la vita, la part Baggins l'ha faa de padron, e 'l Bilbo a l'è restaa bell tranquill in de la Contea: e proppi per quest a l'era consideraa rispettabil de tucc i sò amis e parent.
On bell dì el riva a cà soa Gandalf, el strion, che 'l se porta adree i tredes nan de la compagnia de Thorin Scud-de-Rogor: quei là gh'hann intenzion de andà fina a la Montagna Indeperlee, in di Terr Selvadegh, e tornà a ciappà el gran tesor di Nan, custodii del dragon spuda-foeugh Smaug. El Gandalf (che 'l se regorda che 'l Bilbo de piscinin a l'era curios e pien de voeuja de esplorà), el pensa che l'hobbit el sia perfett per andà denter a la montagna senza fàss usmà del dragon e daggh ona man ai nan a ciappà el tesor.
Inscì el Bilbo, anca se 'l gh'ha minga tanta voeuja de fàll, el partiss con la compagnia. Demaneman che 'l viagg el va inanz, el hobbit el vegna semper pussee fondamental per i destin de la compagnia. In d'ona caverna de troll el troeuva on spadin, che 'l ciama Spongiott. Quand che la compagnia l'è fada presonera di Orchitt in di montagn, el scappa via e, in del profond de la terra, el troeuva on anell che 'l partegna a Gollum, e che 'l fa vegnì invisibei. Grazzie a l'anell, a l'è bon de liberà, pussee inanz, i Nan presonee di Elf in del Bosch Fosch, e poeu de parlà cont el Smaug in de la Montagna Indeperlee senza fàss vedè e brusà viv.
Dopo la mort del dragon, el Bilbo el cerca de portà la pas tra i Nan, i Omen e i Elf (che voeuren anca lor on tocch del tesor del Smaug). Per 'sta reson el robba l'Archepreja del Thorin, e ghe la da al re di Elf. Ma quella azzion chì la fa domà inrabbì el Thorin, che le scascia via de la Montagna. Duranta la Batalia di Cinch Esercit el vegna colpii de 'n sass e 'l resta indorment duranta tutt el sconter. A la fin de la batalia però a l'è bon de fà la pas con Thorin, prima che 'l re di Nan el moeura per i ferid.
Dopo on quai dì el scomincia el sò viagg per tornà indree in de la Contea, e 'l se porta adree on tocchellin del tesor di Nan, oltra che 'l "sò" anell. Quand che 'l torna cà però ormai l'è pu l'istess hobbit de la partenza, e l'ha perduu la soa "rispettabilità", e i sò amis e parent le tratten on poo de matt.

El Scior di Anei Modifega

Sessant'agn dopo i event cuntaa su in del primm liber, el Bilbo ormai el gh'ha quasi 110 agn. El viv in de la soa cà cont el cusin, Frodo (nassuu anca lu el 22 de settember), che l'è anca l'erede del sò patrimoni. La soa vita inscì longa a l'è dovuda al possess de l'Anell, che 'l cura anmò comè on tesor. Duranta la festa per i sò 110 agn, el Bilbo el tira foeura de scondon l'Anell duranta el sò descors denanz ai parent e ai amis, e 'l scappa via cont el lassà tucc a bocca verta. La soa intenzion l'è quella de tornà a vedè, ancamò 'na voeulta, i montagn del sò viagg coi nan. Rivaa dent in cà per fà su i bagali, el troeuva lì a specciàll el Gandalf, che 'l ghe dis che l'è rivaa el moment de lassà giò l'Anell. Dopo 'na quai resistenza, el vegg hobbit el consent, e le lassa al Frodo. Rivaa a Gran Buron, el se ferma lì, onoraa e respettaa di Elf: a l'è ancamò lì dersett agn dopo, quand che 'l Frodo el riva cont i sò amis, ferii del pugnal di Cavalier Negher. Duranta el Consili de Elrond, el se ofriss per menà l'Anell fina a Mordor, ma al sò post el vegna scernii proppi el Frodo. Prima che 'l cusin el partiss, el ghe regala la soa armadura de Mithril.
A la fin del romanz, compagn del Frodo, del Gandalf, de l'Elrond e de la Galadriel, el partiss di Port Gris per andà a Valinor, e 'l bandona per semper la Terra de Mez.

Al cinema Modifega

In de la trilogia de El Scior di Anei (2001-2003) el vegna interpretaa del Ian Holm. In quella de El Hobbit (2012-2014), ambientada sessant'agn indree, l'è interpretaa del Martin Freeman.

Varda anca Modifega