Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

El Bodo Ramelow (nassüü el 16 Fevree del 1956 a Osterholz-Scharmbeck, Bassa Sassonia) l'è un pulitegh tudesch del partii Die Linke. Del 5 de Dezember 2014 a l'è 'l Ministerpräsident (guernadur) del staa federal tudesch de la Türingia e inscì 'l prim pulitegh de ideulugia cumünista a 'gnì elegiüü guernadur de un staa federal tudesch.

El Bodo Ramelow in del 2019

In del passaa 'l Bodo l'era staa del 2001 al 2005 inscì cumè del 2009 al 2014 assessur in del parlament de la Türingia. Del 2005 al 2009 a l'era staa depüdaa de parlament federal tudesch.

Urigen e Fameja Modifega

El Bodo Ramelow l'è chersüü sü in de l'Assia Renana, un toch de tera in del staa federal tudesch de l'Assia, in d'una fameja de prufunda fee evangelega, insema a do surel ed un fradel. [1] Quand che 'l Bodo 'l gh'eva dumà vündes agn el gh'è mort el papaa[2] per via d'una vegia ferida de guera. La sua mama l'ha faa 'gnì grand i fiö cunt el laurà in de la cà de la rica fameja Fresenius in qualidaa de maestra de ecunumija dumestega.

In del 2006 el Ramelow l'ha tolt miee per la tersa völta cunt la Germana Alberti vom Hofe, una dona de Parma emigrada in Germania in di agn '90. [3] I düü fiö che 'l Ramelow l'ha 'vüü cunt la sua prima miee hin giamò grand e viven de per lur.

Istrüssiun e Mestee Modifega

Finida la Hauptschule (scöra media de preparassiun lauradiva) a Gießen in del 1971, l'ha faa l'aprendista vendidur in de la cadena de grand magazin Karstadt in tra i agn 1971 e 1974. [2] In del 1977 l'ha pö utegnüü 'l diploma de vendidur perii a la scöra Marburg.

In del 1977 l'ha tacaa sü a laurà in d'istess grand magazin Karstadt. In di agn 80 l'è pö devegnüü manager de la filial Jöckel Vertriebs GmbH Marburg. Del 1981 al 1990 'l Ramelow l'è staa sindacalista in Assia, menter del 1990 al 1999 l'è staa secretari general del sindacaa del cumerc in Türingia.

Carera Pulitega Modifega

Entrada in de la Vida Pulitega de la Türingia Modifega

Archivi:Ramelow, Bodo (1956) neu.jpg
El Bodo Ramelow in del 2005

El Dì del Laùr del 1994 el Bodo Ramelow (insema al Gregor Gysi, al Gerhard Jüttemann, a la Gabi Zimmer e al Heinrich Fink) a l'è 'ndaa sü in sül palch de la Festa del Laùr del Partii del Sozialism Demucrategh (el precürsur del partii Die Linke) a Erfurt a parlà a la gent: chel li l'è staa 'l so prim pass in de la vita pulitega de la Türingia. In del Sgenee del 1997 l'ha pö tolt part ad una inissiativa ciamada Erfurter Erklärung (Deciarrassiun de Erfurt), un apèl a laurà dree ad una Türingia püssee giüsta del punt de vista sucial.[4]

Elessiun in de la Türingia del 1999 Modifega

In de l'April del 1999 el Ramelow el s'è tesseraa per el PDS e pö a Setember el s'è candidaa per el medèm partii aj elessiun stataj de la Türingia e l'ha utegnüü un bun resültaa: l'è staa elegiüü segund in del so partii, ai spàl de la segretaria, la Gabi Zimmer. El 14 de November del 2001 l'è staa pö elegiüü segretari del PDS per la Türingia.[5]

Elessiun in de la Türingia del 2004 Modifega

El 21 de Setember de 2003 el PDS l'ha numenaa 'l Bodo cadidaa a guernadur de la Türingia: chela chi a l'è stada la prima völta che 'l PDS l'ha prupugnüü un so member per l'incaregh de guernadur. Aj elessiun stataj del 2004 el PDS l'ha ciapaa 'l 26,1%, che l'era staa 'l resültaa eleturaa, 'l pü bun, del PDS in de la Türingia. Però bàt i Cristian Demucrategh de la CDU ghe l'ha minga fada, anca se chel li l'era staa l'ubietif preßeletural. A bun cünt, in de l'istess an, el Bodo l'han re-elegiüu segretari del PDS de la Türingia.

Pulitega Federala del 2005 al 2009 Modifega

El 13 de Dezember el 2014 el Bodo Ramelow l'è staa scernii, del so partii, de vess el leader di elessiun pulitegh federaj del 2005.[6] Del Giügn del 2005 l'è staa 'l leader del prucess de füsiun del PDS cunt el WASG.[7]

Elessiun in de la Türingia del 2009 Modifega

 
I candidaa de punta del Partii Die Linke aj elessiun pulitegh in de l'est de la Germania – El Bodo Ramelow (Türingia), la Kerstin Kaiser (Brandenburg) e l'André Hahn (Sassonia) – insema al president del partii, 'l Lothar Bisky, a Dresda in del 2009

El so Pensee in sü la DDR Modifega

La DDR, in di ögg del Ramelow l'era ne un staa del driss ma gnanca 'l cuntrari, ciuè 'na ditatüra. L'aministrassiun e l'urganisassiun del Laùr l'era eren püssee bun de quij de la Germania Ovest. Che un orden de sbarà 'l ghe sia staa l'è mai staa pruaa. In d'una ciarificassiun l'ha pö specifigaa „Unrechtsstaat“ sei ein „nicht justiziabler Begriff“. Man müsse außerdem die Vorgaben stets von der Rechtsanwendung trennen.[8]

 
El Ramelow a la manifestassiun Dresden Nazifrei (Föra i Nazista de Dresda tegnüda 'l 13 de Fevree del 2010

Ligam in sü la Red Modifega

 
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:


Referiment Modifega

  1. Der Spiegel Nr. 16, 14. April 2014, S. 50
  2. 2,0 2,1 Laura Himmelreich, Ein Linker mit Marx und Gott, in: Stern Nr. 38, 11. September 2014, S. 17
  3. Landtagswahl in Thüringen: Ich, sagt Bodo Ramelow, von Stefan Reinecke, taz, 25. August 2014
  4. Erfurter Erklärung Arqiviad qé: [1] , Zeitschrift für Sozialistische Politik und Wirtschaft (spw), Ausgabe 1/97
  5. Matthias Wyssowa: Ein Mann setzt auf Rot. faz.net, 3. August 2014, abgerufen am 6. August 2014
  6. Neues Deutschland: »Wir sind klein, stabil und frech«, 14. Dezember 2004
  7. die tageszeitung: Was bisher geschah, 15. September 2005
  8. DDR-Geschichte: Linke-Politiker Ramelow provoziert mit Zweifel an Schießbefehl