Bona Sforza
|
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
La Bona Sforza (2 de fevrer del 1494 – 19 de november del 1557) l’è staita resgina de Polonia e granduchessa de Lituania a partì del 1518 e a rivà al 1548, delzadess l’era la segonda mojer del rè Sigismond el Vegg de Polonia. De sora maross, l’è staita del sò duchessa de Bari e Rossano. Tosa del Sgiovann Galeazz Sforza e de l’Isabella d’Aragona,[1] a l’era vuna di member de Cà Sforza, dinastia sgiamò decaduda che ind el sò moment de pussee volt grandœur l’haveva regnad sora Milan coma sò duca.
Adree a la restaurazzion del podé sforzesch sora el Ducad de Milan, la mà de la Bona la sperava de fàgh isposà el Massemilian Sforza, per fornì pussee stabilitaa e lesgitimitaa al regn del sgioven duca. Tamen, el rangiament del mariozz l’è fallad quand che lu chì l’è stait deposud di Franzes adree a la bataja de Marignan ind el 1515. El rè Sigismond el Vegg – sgiamò vedov – el s’è trovad ind la condizzion de maridàss ancamò: sota consej de l’imperador Massemilian I d’Asborgh, l’ha decidud a la fenitiva de tœù la sgiovena Bona Sforza in mojer. El contrat del mariozz l’è stait insegnad sgiò a Viena el setember del 1517[1] e la Bona la s’è traita adree una schirpa de 100'000 ducad.
Intendevela, gajarda e ambizziosa, la Bona la s’è assee impelagada ind la vita coltural e politega de l’Union polesa-lituana. L’ha tolt part a devers afari de stacc, ancaben che no el fudess in acordi coi ideje del temp. La descutiva sovenz con l’hom intuitù de una mota de quistion e domesteghe, e foreste, ma el sò mariozz l’è restait un’union soleda e de suzzess.
El 1 de avril del 1548 gh’è mort el marid, che l’è stait suzzedud del fiœul Sigismond el Sgioven, s’cet de lu là e de la Bona. Lee l’ha fait sanmartin in Mazovia, indova l’è restaita per vocc agn inanz de menàss a viver a Bari. L’è moruda la matina del 19 de november del 1557, a l’etaa de 63 agn. Se sospeta che la sibia staita invelenida sgiò.[2] L’è staita interrada ind la Basilega de San Nicola, indova Anna – la sò tosa – la gh’haveva fait fà su una tomba in stil renassimental.[3]
Referenze
Modifega- ↑ 1,0 1,1 Lepri, Valentina (2019). Knowledge Transfer and the Early Modern University: Statecraft and Philosophy at the Akademia Zamojska (1596-1627). Brill.
- ↑ Kosior, Katarzyna (2019). Becoming A Queen in Early Modern Europe. Switzerland: Palgrave Macmillan.
- ↑ Grandolfo, Alessandro (2023). "The funerary monument of Bona Sforza in the Basilica of San Nicola in Bari: history and background of a royal mausoleum of Polish patronage". Zeitschrift für Kunstgeschichte 86 (4): 477–504.
Ligam de denter
ModifegaLigam de fœura
Modifega
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Bona Sforza
